deia Belén Esteban a Interviu que té tanta popularitat perquè és normal. Si hagués dit el contrari (que té tanta popularitat perquè és anormal) ho hauríem acceptat també sense més complicacions. Hi ha persones en les quals pot coincidir de manera simultània el màxim grau de normalitat amb el màxim grau d'anormalitat. Belén Esteban n'és una. Podríem dir, per expressar-ho d'una altra manera, que la normalitat és molt rara, o que l'anormalitat és molt normal. No estem parlant del cas típic dels extrems, que es toquen. Es tracta d'alguna cosa més subtil, més inagafable, com allò que fa que un poema molt senzill sigui al mateix temps molt complex. Hi ha una complexitat senzilla (o una senzillesa complexa) de la mateixa manera que hi ha una normalitat anormal i viceversa.
Aznar va arribar al Govern després d'una campanya en la qual es va presentar ell mateix com el paradigma de la normalitat. Era un fonamentalista de la normalitat, el que llavors ens feia gràcia per la contradicció interna que implicava. Passat el temps, però, vàrem acabar acceptant el terme ultracentrista per referir-nos a l'extremista de centre. Si bé al principi es deia amb ironia, ara ja es diu seriosament. Es pot ser un fanàtic del centre, malgrat ser el centre poc radical, com es pot ser un centrista dels extrems. L'assumpte és complicat, però segur que algun expert en futbol, que aquests dies és metàfora de tot, podria explicar-ho. Per la meva part, encara no he aconseguit descobrir què és un fals nou.
També Rajoy, durant la seva campanya, es referia a ell mateix com un paio normal, previsible, homologat. El més curiós és que venia aquesta imatge d'individu estàndard com si fos una raresa. Vet aquí de nou la contradicció: la normalitat no pot ser una raresa. I no obstant això, ell era justament això: una raresa normal, potser una normalitat rara. I continua sent-ho. S'aprecia en qualsevol dels seus actes, però on més destaca aquesta condició impossible és en les fotos en les quals apareix al costat d'altres mandataris que parlen anglès. Vol dir-se que les frases de Belén Esteban, al contrari de les de Montoro, són molt il·luminadores.
