Si tenim un pensador, assagista de capçalera i comprem i llegim totes les seves obres, és Hans Magnus Enzensberger, que acaba de publicar, editat per Anagrama, El gentil monstruo de Bruselas o Europa bajo tutela. 105 pàgines lúcides, crítiques, iròniques, sobre com funciona la burocràcia de la Unió Econòmica Europea.

Abans de parlar del llibre recordem qui és Hans Magnus Enzensberger, alemany nat a Baviera el 1929, poeta, assagista, actiu als seus 83 anys. Podem dir que des del 1968, que vam llegir el seu famós Política y delito, i a continuació Detalles, un dels assajos de crítica política en l´òrbita de la Teoria critica social, de l´Escola de Frankfurt, seguidor d´Adorno, Benjamin, Marcuse, i després el poeta cineasta Passolini. Tots plegats hem sigut intel·lectuals compromesos contra la manipulació industrial de les consciències, de la nova cultura de masses, i de la societat de consum i el nou totalitarisme dels nous mitjans audiovisuals de procedència capitalista imperialista americana hollywoodenca.

Hans Magnus Enzensberger, fins als anys 80, estava com nosaltres influenciat per les lluites antiimperialistes dels pobles del tercer món: Vietnam, Xina, Cuba, Nicaragua i Xile. I participa en la trilateral de l´Havana, com a amic simpatitzant de Fidel Castro, Che Guevara, Debrai, etc. On després escriurà Interrogatorio en la Habana. Per culpa de la contrarevolució mundial del neoliberalisme, de la Thatcher, Reagan, Bush. Les onades revolucionàries del maig francès i italià del 68, i les revolucions d´Algèria, Vietnam, Xina, Xile, amb el cop d´estat de Pinochet, s´inicia la repressió mundial contra les forces socials anticapitalistes que aconseguiran tombar fins la mateixa URSS. I a partir de 2007 s´inicia la nova crisi, esperem darrera del postcapitalisme.

Hans Magnus Enzensberger, cada cop més lúcid, corrosiu, segueix publicant els seus polèmics articles assajos polítics. Destaquem Migajas políticas (1982), el sensacional Mediocridad y delirio. I què dir del Curt estiu de l´anarquia, mena de report collage del gran Durruti. A partir de 1992, fa assajos més curts, La gran migración, on parla de racisme i xenofòbia. Perspectivas de guerra civil. És un dels més polèmics assajos sobre la crisi de la raó i l´humanisme social, el perill del retorn a la barbàrie, sense ideals, alternatives, el neodarwinisme de tots contra tots. Des dels barris, carrers, escoles, vagons de metro i pot esclatar una revolta violenta de l´home bomba del terrorista islàmic, al feixista com el norueg Breivik que assasina diverses dotzenes de joves socialdemocràtes.

Per suavitzar les crítiques radicals d´en Hans Magnus Enzensberger, llegirem la seva poesia, hereu dels clàssics alemanys com Heine, i en especial el nostre admirat B. Bretch. Recomanem Poesías. Por los que no leen poesias, a Mausoleo, 37 baladas de la historia del progreso. I com a divertiment final la seva deliciosa obra teatral titulada El Filantrop, una aguda sàtira sobre Diderot, el primer intel·lectual, redactor en cap de l´enciclopedia, base dels il·lustrats europeus. I com a gran europeista internacionalista, escriu Europa, Europa, percurssor del darrer assaig sobre la crisi de l´euro i de la Unió Europea.

És évident que Hans Magnus Enzensberger voldria uns Estats Units federals europeus, i després internacionals. Front l´Europa dels tecnòcrates burgesos dels pares fundadors, com Monnet, Schuman, Spark, voldríem la d´Erasme, R. Rolland, Stefan Zweig, Russell, etc. Enzensberger denuncia que tot i totes les metamorfosis de la Unió, en la seva essència és una Comunitat Econòmica, i no política com volia Napoléo. Avui la Unió és víctima del mercat dels capitals financers i dels especuladors dels deutes dels països més dèbils dels ja rescatats Islàndia, Irlanda, Grècia, Portugal i els semirescats bancaris d´Espanya i Itàlia.

Hans Magnus Enzensberger fa broma dels tecnòcrates de Brussel·les, que en les seves milers de noves lleis, ordenances, no ens deixen fumar dins els locals tancats, diuen com hem de conduir, etc. I a partir de l´euro tenim una moneda única –menys a Gran Bretanya ni Rússia–, la Unió, avança segons ell d´una forma silenciosa i discreta però igual totalitària, en un nou despotisme i il·lustrat, tou, volent controlar tota la nostra vida econòmica, política, social.

El mètode del capitalisme global és el de sempre, no hi ha alternatives al neoliberalisme econòmic, retallar l´Estat del benestar, apujar impostos, retallar pensions, educació, inflació, devaluació, socialització de les pèrdues, privatització dels guanys. En definitiva entren en l´era postdemocràtica i socialista. Les tecnoburocràcies de Brussel·les i dels Fons Monetari Internacional decidiran com podrem viure i arribar a final de mes...