Explicaven en una entrevista els components de La banda trapera del río, punks abans que existissin els Sex Pistols i gens sospitosos per tant de simpatitzar ni amb la dreta més moderada, que hi havia més llibertat durant el franquisme –parlaven de la darrera etapa d´aquest– que avui. No llibertats polítiques, per descomptat, però sí individuals: a cada terrat i a cada cantonada de Barcelona hi havia un concert, la gent bevia, es drogava o follava amb qui volia sense que la policia digués ni mu i en general –amb el General– tothom feia el que li donava la gana. Amb la democràcia arribà la burocràcia i va marxar la llibertat: tot està prohibit i el poc que no ho està necessita tantes cèdules, permisos i pòlisses que millor dedicar-nos a mirar la tele.
Disposats a avançar el franquisme per la dreta, avui els ajuntaments obliguen els artistes de carrer a pagar per un permís o directament regulen el vestuari dels vianants, que ja no poden ni descamisar-se si fa calor. Seguint amb l´afany de convertir la ciutat en qualsevol cosa menys en una ciutat, l´Ajuntament de Girona prohibirà, amb les noves ordenances, activitats tan pernicioses com menjar al carrer i regar les plantes. I sobretot, no estarà permès penjar a balcons i finestres «vestits, roba bruta o rentada» –la inclusió de vestits a més de roba indica que els regidors gironins o bé utilitzen vestits de paper o bé són semianalfabets– ni res que «agredeixi l´estètica urbana».
Quan els governants apel·len a l´estètica ja tremolo, ja que a la mateixa velocitat que es preocupen per l´estètica obliden l´ètica. Estètica urbana és un terme tan abstracte que els faculta a treure de la vista allò que no els agradi –pancartes i banderes... segons de quina ideologia–, però dir-ho així quedava lleig. Pobres agents. Ni la policia franquista es veia obligada a actuar sota criteris estètics.
Res més lluny de la meva intenció que lloar el franquisme. Però no podrien aquests pressumptes demòcrates deixar d´emprenyar?
