Rocío Martínez-Sampere, portaveu dels grup parlamentari socialista en la Comissió d'Economia, ha escrit en un article que és partidària de donar suport amb condicions al pacte fiscal que proposa CiU. Per a aquesta membre de la direcció del PSC, ara no és el moment de proclamar els principis de solidaritat i de la lluita contra la desigualtat sinó de "gestionar les contradiccions que implica la seva defensa real". Ostres!
La primera contradicció anunciada per la diputada són les fronteres del concepte de solidaritat que depenen d'allà on exercim de ciutadans i dels sentiments de pertinença. Segurament desconeix la tesi d'Amin Maalouf, escriptor libanès, que alerta del perill que una pertinença domini en detriment d'altres que formen part de la personalitat.
Justament és el que fan els nacionalistes de dreta i els independentistes "d'esquerres" en convertir la pertinença a una nació en l'eix del seu discurs.
Bé, delimitat el problema de la solidaritat que acaba, segons l'economista del PSC, allà on li convé a cadascú, es fa un embolic entre igualtat i equitat. Per a ella, aquest darrer concepte significa tractar iguals els que són iguals i diferents els que són diferents. Òndia! Aquesta frase és l'expressió del principi constitucional d'igualtat. L'equitat social es refereix a la redistribució de la renda individual.
Esclarits els conceptes, la Rocío reclama un pacte fiscal amb "solidaritat equitativa", un concepte que es va treure del barret Rodriguez Zapatero per defensar que, tot i que són les persones qui paguen impostos, els serveis que es reben en cada territori han d'estar en consonància amb el que aporten.
Ara bé, aquesta confusió interessada entre ciutadans i territoris serveix per denunciar el "robatori" que pateix Catalunya i, per tant, la necessitat d'un estat propi. És a dir, no se salva ni la solidaritat limitada. Au, a can Pistraus!
A veure si resultarà que la progressivitat impositiva s'ha de correlacionar amb els serveis rebuts. El senyor Botín, per no patir un greuge comparatiu amb la Rocío, ha de pagar impostos en funció dels serveis necessaris que rebi? Uf!
Per tot plegat, la Rocío considera que el pacte fiscal és necessari perquè "la majoria atemorida, sigui de Pedralbes o del Raval, tingui un futur viable". Renoi!
Està clar! Com que uns i altres viuen a Catalunya, què importa que el ciutadà de Pedralbes tingui la vida solucionada i el del Raval se'n vagi a fer punyetes!
Ai, ai, ai! Aquesta és la Rocío de Pedralbes i no la del Raval. Amb aquestes teories, un partit d'esquerres, com s'autoanomena el PSC, no té remei!
En fi, potser serà una tàctica per no aconseguir ni els vots de Pedralbes ni els del Raval.
