Algú s'imagina el sidral que s'hauria muntat fa tres o quatre anys si a algú se li hagués acudit cobrar als alumnes que anessin a l'escola amb una carmanyola? Per suposat que si ho hagués decidit el tripartit, la Plaça Sant Jaume ja estaria cremada i la Rosa Cañadell, ara desapareguda, ja hauria convocat una vaga. Ara, silenci absolut. Fa la impressió que tenim la pell morta i que res no ens escandalitza. Tal vegada pel ruixat que ens cau a diari. Qualsevol abús és rebut amb resignació. Més submissió, impossible. En part, perquè la majoria dels abusos sempre cauen a les espatlles dels més dèbils. L'estiu passat va ser la supressió del Pirmi. I aquest, primer l'impagament a les entitats socials i, després, la creació d'una taxa -perquè, de fet, és com una taxa- als alumnes que portin la carmanyola per dinar a l'escola; o sigui, els fills d'aquelles famílies que no poden pagar els sis euros diaris del menjador. Ho sento, però, tot i que darrerament n'hi ha a cabassos, em sembla la decisió política més mesquina que he vist en molt de temps. I més quan els que les adopten no tenen nassos de retallar moltes partides prescindibles que serveixen per mantenir amics, coneguts i adoctrinaments diaris.
