Tantes dècades tement que en Fidel es carregués l'opositor Oswaldo Payá i al final Ángel Carromero, dirigent de les joventuts del PP, en va fer prou amb un dia a l'Havana per donar-li passaport. Aquests nanos sí que són eficients. Alguns insinuen que l'accident del cotxe que conduïa Carromero va ser un atemptat dels serveis secrets cubans, com si aquests haguessin d'esperar a matar Payá quan anés en cotxe amb un polític espanyol i un de suec. Els problemes són altres. Un d'ells és que entre els polítics "lliberals" s'ha convertit en un ritual d'iniciació anar a Cuba a entrevistar-se amb dissidents. Igual que els Nyetas han de matar un King o els ianomamis han de passar una nit sols a la selva per ser homes, els cadells de dretes han d'anar a Cuba i parlar amb dissidents. Un cop tornen a casa, els seus mentors (que un dia van fer el mateix) els donen un copet a l'espatlla i els diuen "fill meu, ja ets de dretes". Als ciutadans ens toca després suportar les batalletes cubanes de populars, convergents o democristians, que les expliquen a la menor oportunitat.

L'altre problema és que els dissidents cubans se saben ja un atractiu turístic a l'alçada de Floquet de Neu als seus bons temps i es veuen en l'obligació de simular que els interessa el que va a explicar-los qualsevol txitxarel·lo estranger que s'ompli la boca de democràcia i, sobretot, que els porti dòlars (si els dissidents fossin alguna cosa més que dissidents, potser els preguntarien si el que hi ha en aquests moments a Europa és realment una democràcia)

I un problema no menor és que Carromero tingui aquest cognom (un "carro" a Cuba és un cotxe, així que un Carromero el devien prendre per un conductor expert i segur) quan en realitat és un pobre desgraciat i un perill públic que a Espanya ja no podia delinquir més al volant perquè havia perdut tots els punts del carnet, la majoria per excés de velocitat. Ara continua essent un desgraciat i un perill públic, però fora de circulació gràcies a les autoritats cubanes.

Acostumat que aquí no passi res encara que per una imprudència de trànsit matis algú, n'hi ha que troben exagerat que Carromero -que a més va anar a Cuba a delinquir- s'estigui a la presó en espera de judici. Normal en un país com aquest, on Farruquito ja ballava zapateaos quan el cadàver de l'home que va atropellar en un pas de zebra encara estava calent. Per fortuna, Cuba és més seriosa que Espanya. Si Fidel preguntés als milions d'espanyols damnificats pel govern del PP què ha de fer amb Carromero, la resposta seria clara: "Que se joda".