LA REVOLUCIÓ COMENÇA A L'ESCOLA

Malament l'ensenyant que planteja i programa el nou curs com si no res estigués passant, se centra en la seva matèria i no és capaç d'adonar-se que allò que ell explica de manera acadèmica i allò que els seus alumnes viuen, pensen i senten no tenen ja res a veure. Malament l'escola o l'institut que en els seus projectes educatius no inclou la possibilitat de construir una escola crítica, viva, dinàmica i transformadora de valors, transformadora de la societat.

Ens queden poques il·lusions (els voltors del capital amenacen de no deixar ni la carnassa de la societat), però les més fermes esperances són dipositades en l'escola de casa nostra: catalana, democràtica, integradora, laica, no-sexista i transformadora de la societat. Des de P-3 fins a 2n de Batxillerat i els mòduls professionals, la responsabilitat de la societat dels pròxims anys recau en el poder educatiu i engrescador de les escoles (per descomptat, conjuntament amb el que els pares i mares, amb el seu esforç i participació, aporten al procés educatiu dels seus fills). Són justament i sobretot les famílies les que no volen tenir a casa "nens i nenes" de 35 anys dormint fins al migdia, jugant als videojocs tota la tarda i sortint de gresca fins a l'alba. Les famílies són les primeres interessades a transformar la societat del consum en la dels valors (esforç, treball, col·laboració, compromís...); la del tedi, en la del treball; la de la ignorància, en la del coneixement, etc. Són les famílies les que deleguen en les escoles i instituts perquè formin i eduquin els seus fills i filles.

No podem, doncs, els ensenyants, després d'anys i panys d'escola i institut dels nois i noies, tornar, als pares i mares, clons sense ànima, joves acrítics i desanimats, pòtols en potència. És feina nostra formar persones sanes i responsables; ensenyar-les a aprendre; acostumar-les a observar, analitzar i fer; mostrar-los el camí dels valors reals de la vida; formar-los en actituds i aptituds per al treball. El fracàs de la societat actual és també el fracàs de l'escola. De tan neutra i imparcial, l'escola s'ha tornat eina del capital: en surten exèrcits d'estudiants preocupats per la seva excel·lència, la superació dels altres, la lluita per ser els millors; i exèrcits d'estudiants acrítics i incapaços d'analitzar la realitat i rebel·lar-s'hi; i exèrcits d'egoistes conformats amb el seu bé personal i amb el saber just per acabar les jornades sense dir ni fer gaire ximpleries...

A les nostres escoles i instituts, han de ser matèria de debat i estudi de totes les assignatures les desigualtats socials del nostre país. Sense ètica, sense igualtat, no s'hi valen ni les matemàtiques, ni la física, ni la plàstica, ni res de res. El 30% de persones que busquen feina i no en troben, és l'autèntic problema. El 50% d'atur en els joves, és el drama. Els milers de persones desnonades de casa seva per la usura dels bancs, són la preocupació. Els milers i milers de treballadors i treballadores que estan essent sotmesos al xantatge més vil i mesquí dels empresaris ("o treballeu en precari, o a l'atur") són la vergonya del país. El peatge sanitari imposat als "sense papers" ("per què no treballes?: perquè no tinc papers; però, per què no tens papers?; doncs, perquè no treballo") és de jutjat de guàrdia...

Que es deixin estar d'emprenedories i carallades semblants. Cal ensenyar a les aules les eines per combatre la crisi de valors d'avui: associacionisme, desobediència civil, objecció fiscal, organització veïnal i de barris, drets laborals, participació activa en partits i sindicats, història dels moviments socials, lluita no violenta, valors sòlids i sentiments. Cal promoure el boicot a les televisions alienadores, als espectacles denigrants de la humanitat de les persones, als espectacles que promouen el diner fàcil i l'hedonisme més egoista, als videojocs violents, als jocs de consola que abstreuen la realitat cap a mons imaginaris i falsos; a les festes de poble que fan de l'alcohol l'instrument de diversió i de beneficis; al negoci de la tecnologia obsolescent; als productes fabricats en indrets on no hi ha ni drets humans ni drets laborals... Cal ser valents i enfrontar-nos a les eines del consumisme; ho hem de fer pels nostres alumnes i les seves famílies.

Cal informar, educar i intruir els alumnes perquè ells i les seves famílies s'apuntin al consum solidari; als intercanvis amb indrets desafavorits del planeta; a les campanyes de conscienciació; a les diades mundials del calendari de l'ONU; a les recollides d'aliments; a les manifestacions i a les accions pacífiques de protesta; a les denúncies de polítics corruptes, empresaris estafadors, estats totalitaris i uniformadors...

Al frontispici de totes les escoles de França, a les façanes de la majoria d'institucions i acadèmies del país veí, s'hi pot llegir: "Llibertat, igualtat, fraternitat". No hi ha llegenda més digna, ni consigna més ferma. Llibertat per autodirigir-se en la vida amb coherència, dignitat i esperança; igualtat entre tots els homes i dones del país per evitar les exclusions per pobresa i per prohibir els excessos de riquesa; fraternitat amb els altres homes i dones per construir un món millor.