Dels 2000 ençà, hem vist una creixent sensibilitat per la senyalització i protecció dels entorns naturals, hem vist com localitats de la costa o de la muntanya posaven en valor turístic el patrimoni històric creant centres d'interpretació didàctics, promocionant visites, organitzant rutes amb contingut antropològic, social o cultural. Hem vist aparèixer multitud de ?microempreses de turisme actiu, no només les que es dediquen a ensenyar/practicar alguna disciplina esportiva, sinó les que acompanyen l'oferta amb experiències úniques vinculades al sector primari. Hem vist posar en valor el Camí de Sant Jaume de Catalunya que vàrem aconseguir situar al si de la marca europea de Camino de Santiago, fa cinc anys, seguida ara per noves iniciatives com el Camí de Sant Ignasi de Loiola a Manresa.

El camí iniciat als anys 2000 per Generalitat, administracions locals i iniciativa privada està traçat. Però no està exempt de dificultats i necessitat de millores. Parlem dels reptes que alhora són oportunitats:

1. Falten a Catalunya alguns tractors potents territorials concebuts com a parcs temàtics culturals específics i singulars, lligats a la nostra història, mitologia o cultura. Un cas d'èxit d'iniciativa privada seria el complex Món Sant Benet. Un altre que ho pot ser amb una bona gestió de serveis i comercial, és el conjunt Terra de Comtes i Abats, del Ripollès, inscrit a la marca Pirineu comtal, viatge al naixement de Catalunya. D'aquests motors en falten més i això vol dir inversió pública o privada o mixta.

2. Falta canviar el model de gestió dels centres petits i mitjans d'interpretació que quan es van dissenyar en molts casos no es tingué en compte el cost de manteniment. Aquests centres de titularitat pública s'han de subrogar a microempreses turístiques que en facin o el centre d'operacions o bé una etapa obligada de la seva prestació de serveis. Aquest és el camí que van adoptant els Centres d'Acollida turística CAT, dissenyats com a grans portals d'entrada a les regions turístiques de Catalunya. En aquests moments ja gestionats per empreses privades amb empenta, més de la meitat d'ells, entre els quals els de Sallent, Ripoll, Vilajuïga, Cervera o Teià.

3. Cal aprofundir en la singularització de les festes/fires locals per sortir de la degradació i pèrdua d'interès econòmic de les tradicionals fires multisectorials. L'especialització cercant en la font de la pròpia tradició i des del rigor és el camí que està donant resultats. Com a exemple la darrera Fira temàtica nascuda en un poble de l'interior: La Fira dels Matiners d'Avinyó ambientada en la segona carlinada.

4. Cal sentit glocal dels nous serveis i productes. No pot ser que continuem amb senyalitzacions només en català i castellà, o com a molt anglès. Si tenim com a principal client el francès, es troba a faltar el francès. I val la pena gastar-se alguns dinerets, noves tecnologies ho permeten, amb audioguies o aplicacions de mòbil amb les altres llengües de turistes que volem recuperar com l'alemany o l'italià, o que volem guanyar com ara el rus i demà el xinès, portuguès del Brasil o hindi.