aquesta setmana abaixen la persiana la majoria dels festivals que amb un considerable èxit de públic han aconseguit crear un miratge d'optimisme sobre una crisi que de vegades sembla que no hi sigui. El que és curiós, però, és que enmig de les grans concentracions musicals de l'estiu a la Costa Brava, que ja de per si actuen com un gran pol d'atracció, aconsegueixen treure el cap i sobreviure petites iniciatives prou interessants que, alhora, actuen com a alternatives originals als cartells farcits d'estrelles consagrades. Em refereixo a propostes com el Gastromusical del Molí de l'Escala o a les Nits de Marimurtra del jardí botànic de Blanes, i que posen de manifest que encara és possible generar oferta de qualitat més enllà de Cap Roig, de la Porta Ferrada o de Peralada.
Quan semblava que la Costa Brava havia arribat al seu topall màxim d'oferta musical estiuenca, aquestes petites propostes permeten assaborir, amb un format i amb un estil diferent, una alternativa molt menys massificada i deixen entreveure que encara hi ha molt camí per córrer en això de posar música a les nits d'estiu, malgrat els núvols negres que ens fan creure que ja no hi ha res a fer ni res que pugui tenir sortida enmig del pessimisme econòmic generalitzat.
I potser, sense saber-ho, s'està generant un segell d'identitat propi d'una Costa Brava que ja tothom encaixava dins la qualificació de destinació madura i massegada per ofertes que no es corresponent a la realitat existent.
Des de fa anys, augmenten les veus que indiquen que no és possible la supervivència de tants festivals i festivalets en un espai geogràfic tan petit, però un estiu més s'ha demostrat que no només és viable mantenir tantes propostes alhora, sinó que és positiu que n'existeixin d'altres, amb menys pretensions però igualment atractives i interessants, que aporten valor afegit a la Costa Brava.
