L'alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez (CiU), manifestava ahir al Diari de Girona que "la imatge és la mateixa que fa un mes exactament, encara no s'ha netejat res, i la imatge serà així durant bastant de temps més". És obvi que quan es declara un incendi el primer que s'ha fer és mobilitzar tots els mitjans necessaris per apagar-lo. Mentre crema, sobretot quan dura uns quants dies com el de la Jonquera, es fan mil i un propòsits per disminuir en el futur els factors de risc. N'hi que són naturals i difícilment controlables, com els llamps o la brutal sequera que pateix Catalunya aquest estiu. També hi ha la negligència o irresponsabilitat d'algunes persones. N'hi ha d'altres de molt més controlables, però que s'obliden ràpidament un cop apagat el foc. Com indicava ahir Joan Real, director de l'equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona, en un article publicat al nostre diari "els incendis són obvis i previsibles, davant dels hàbitats, paisatges i país que tenim (...) El que cal és invertir en planejament i gestió, i menys en mànegues". Aquest és el repte. Ha transcorregut un mes de l'incendi i tot continua igual. Cal esperar que, superades les vacances d'agost, es comenci a posar fil a l'agulla per resoldre alguns problemes estrcturals dels nostres boscos, com s'han encarregat d'enumerar en les darreres setmanes diversos experts. Queda també per resoldre un altre problema que s'acostuma a eternitzar quan succeixen catàstrofes d'aquesta naturalesa, siguin focs, nevades o inundacions. Ens referim al cobrament d'ajuts i indemnitzacions. Els afectats, a més del drama personal que suposa perdre propietats i béns, solen passar per un llarg calvari abans de cobrar. Els danys materials ocasionats per l'incendi de la Jonquera -descomptats els 700.000 euros que volia colar l'Ajuntament de Figueres- no són quantiosos. Motiu més que suficient per no retardar els pagaments.
