puc dir que he llegit gairebé totes les notes necrològiques que s'han publicat amb motiu de la defunció de Josep Maria Ainaud de Lasarte. El vaig conèixer en una ocasió i puc dir que era una d'aquelles persones que deixen empremta. Em va fascinar especialment la seva capacitat per exercir la llibertat de pensament dins un ordre lògic d'arguments. Li fascinava la història del nostre país i, en clau de servei, s'implicà en les primeres eleccions al Parlament, en les quals va ser escollit diputat. Ocupà el càrrec una sola legislatura. En un apunt històric, el pare Hilari Raguer destacava com a Ainaud el molestava la "disciplina de vot" i com, en ocasions, va tenir seriosos dubtes de consciència a l'hora de seguir aquesta disciplina.
La disciplina de vot és un anacronisme de la democràcia. Quan hi ha eleccions, els ciutadans escollim persones concretes. L'absència de llistes obertes ens obliga a fer equilibris a l'hora de triar la llista menys dolenta que pot integrar-se sota les sigles d'un partit polític. Però, en definitiva, escollim persones que, dins un grup concret, es comprometen amb uns objectius concrets, dins d'un programa electoral. Ja que els escollits per nosaltres són els qui tenen la nostra delegació per emetre el vot al Parlament, haurien de poder votar d'acord amb la seva consciència i no d'acord amb les directrius que marca el partit.
Quan hi ha una subjecció a la disciplina de vot, la votació no té cap mèrit. Ni cal que es facin discursos amb argumentada oratòria (de fet, ja no se'n troben). Quan qui marca les directrius és la cúpula del partit, de què serveixen les opinions dels diputats, de les persones escollides pels ciutadans? De fet, abans de començar els discursos i les ponències, abans d'encetar el debat, ja se sap quin serà el resultat final.
Ara que tant es vol estalviar, se'm acut un sistema per evitar pagar sous i dietes dels diputats. Si el que s'imposa és la disciplina de vot, en faríem prou amb ben pocs diputats: un per cada un dels partits que hagin obtingut representació parlamentària. A cadascú se li assigna un valor específic del seu vot, en raó dels escons que representa, i avall! Tot és qüestió de matemàtiques i de proporcionalitat. Si n'estalviarien de diners!
En aquestes hores de crisis és important no oblidar els valors en què es fonamenta la democràcia. Ainaud ha confessat que en ocasions es va sentir incòmode per haver de votar en contra de la seva consciència. Altres diputats deu haver-hi en semblant situació. Al segle XXI, la democràcia, perquè tingui credibilitat, exigeix llistes obertes i llibertat de vot dels escollits.
