el setmanari Tiempo va entrevistar el 1985 a Joan de Borbó. El pare del Rei criticava Franco, però també se li va preguntar: "Quin va ser el principal encert de Franco?" "Que en la seva època Espanya va assolir les cotes més altes d'industrialització i desenvolupament. Es va passar de l'espardenya a l'automòbil. Es va implantar la Seguretat Social i els treballadors van adquirir beneficis mai arrabassables".
Avui sona a sarcasme l'expressió "mai arrabassables". Els sindicats serien en principi els defensors d'uns "beneficis" sostrets per la reforma laboral de Rajoy per a més glòria dels empresaris. Malgrat això, en aquest punt es creua un titular d'El Faro de Vigo: "CCOO prescindeix de 24 empleats amb una liquidació de 20 dies per any treballat". És a dir, l'organització sindical s'erigeix en instància patronal, per aplicar en contra dels seus empleats un criteri d'acomiadament que denuncia.
Per descomptat, l'actuació de CCOO no legitima la reforma d'explotació laboral de Rajoy, sinó que confirma que els treballadors han estat abandonats a la seva sort. No importa que destacats constitucionalistes dubtin d'una llei que les empreses abracen per retallar el sou als seus empleats al·legant una disminució de beneficis, després d'anys de sucós profit econòmic que no va reportar un augment de les remuneracions salarials, segons demostren les estadístiques oficials.
Rajoy podrà argumentar que fins i tot CCOO aplica la seva reforma amb entusiasme, però aquest aliat no sanarà una ebullició social que esclatarà si cedeixen les cansades xarxes de protecció familiar, una vegada sostrets els "beneficis mai arrebatables". Quan el president del Govern només era un candidat, va declarar al diari El Mundo que en "sis mesos" li hauria donat la volta a la situació que heretava. Han passat deu mesos des de les eleccions, i Rajoy no ha millorat ni un sol indicador econòmic, per no parlar del drama de l'atur.
L'acomiadament universal amb vint dies per any treballat no només afavoreix l'acomiadament, sinó que priva els aturats d'una quantitat que revertia d'immediat en el consum, i que ara s'emmagatzema improductiva en paradisos fiscals. Es retiren així milers de milions d'euros del trànsit mercantil. Per no parlar de l'absència d'esments a la professionalitat o a la qualitat del treball.
Els autors de la reforma laboral mai no han estat aturats i mai no ho estaran. Els seus beneficiaris, tampoc. A les víctimes se'ls exigeix silenci i se'ls culpa de falta de combativitat per trobar un treball enfront d'una legislació adversa, encara que la Constitució obliga el gerent Rajoy a garantir el seu dret a "un lloc de treball digne".
