Cartes

ALBERT RIERA I FANLO. CANET D'ADRI.

Com a regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Canet d'Adri, així com també els membres de l'equip de govern, em sento al·ludit per una carta publicada recentment sobre els fangs de depuració. M'ha sorprès el grau d'alarmisme, desinformació i demagògia que aquesta contenia, i més després d'assabentar-me que qui la redactava havia estat amb el secretari municipal parlant sobre el tema en qüestió i se li van respondre tots els dubtes respecte a això.

Quan vaig entrar com a regidor a l'Ajuntament em van venir a buscar amb el tema dels fangs. Vaig preguntar sobre el tema a diversos tècnics experimentats i em van dir que no m'havia de preocupar, que els fangs que s'aboquen, ben controlats, són bons fertilitzants pels camps. S'analitzen a un laboratori independent on els hi porten tant ells com l'empresa subministradora. Aquesta empresa analitza la terra també abans i després d'abocar l'adob. Ni a ells els interessa llençar-ne massa ni massa pocs, només el que li cal al camp. Els pagesos no perceben cap remuneració, s'estalvien d'adobar els camps amb purins o adob químic. Els que tiren fangs demanen permís a l'Ajuntament, han de complir amb la normativa existent a l'efecte i tenen a l'aguait els agents rurals. Vaig informar a un veí que estava atemorit pel tema i li vaig dur el reglament perquè, si hi havia res que no es fes bé m'ho fes saber i no m'ha trucat més. Hi ha pobles on sí que hi ha abocadors de fangs però realment, són abocadors. Des que estic a l'Ajuntament, els fangs que es porten són de la depuradora de Campdorà i de la Nestlé. Els que van venir des de Mataró es van llençar fa molts anys, com els que es van tirar a la zona del Puig, quan jo no era a l'equip de govern. Per cert, sovint pregunto als de Prodaisa per les analítiques de l'aigua i tot està correcte.

Ni Acciona, ni Agbar, atll la volem pública

JAUME DELCLÒS I AYATS. FIGUERES.

L'actual croada del Govern de la Generalitat contra els serveis públics de Catalunya, amb els seus aliats i el silenci de molts altres, aquests dies està arribant al seu punt àlgid amb la publicació de la valoració de les ofertes liderades per dues empreses privades: ACCIONA (Controlada per capital espanyol) i AGBAR (controlada per capital francès).

La incongruència del Govern de Catalunya arriba a nivells insospitats. En un moment on la seva única proposta és la de demanar les necessàries estructures d'Estat de Catalunya, mentre promouen l'amnèsia col·lectiva en les retallades de drets i serveis socials i col·lectius més dràstiques de la democràcia, les poques estructures estratègiques que disposa el país sota control democràtic es volen malvendre i deixar perdre.

Tenir estructures d'Estat serien aquelles que garanteixin els drets i els serveis socials bàsics, que aquest Govern ha desmantellat, seria controlar i gestionar aquells sectors estratègics, com l'aigua, entre moltes altres qüestions que aquest Govern té al punt de mira per desmuntar-los. Gestionar l'aigua i exercir el seu control és un dels pilars bàsics en la construcció d'un estat democràtic, on la gent està per davant dels interessos econòmics i de les polítiques neoliberals. Com bé sabem, l'aigua és vida. El camí és seguir ampliant el control democràtic i la transparència de gestió dels serveis públics d'aigua. Ara, privatitzar? Les condicions per concessionar ATLL són: pagar d'entrada 300M€, 700M€ en els pròxims 50 anys i una inversió de 132M€. A qui es vol prendre el pèl? ATLL abasteix 5 milions de catalans i catalanes. Està valorada en més 1.400M€ (memòria ATLL 2010). Té un deute de 700M€. En els últims 20 anys s'ha invertit més de 1.800M€. Qui pagarà aquestes inversions? Com sempre, el Poble de Catalunya. Insisteixo, a qui volen prendre el pèl? Volen impulsar estructures d'Estat on un ciutadà francès tingui més poder de decisió que qualsevol ciutadà català? Com passa amb la gestió d'Aigües de Barcelona filial de Transnacional francesa SUEZ. Que els interessos del capital espanyol o francès s'anteposi als interessos del Poble de Catalunya? Aquest és l'Estat que volen construir? Aquest no és l'Estat que volem construir.

Sanejar econòmicament ATLL és una qüestió de voluntat política. A dia d'avui podríem tenir ATLL sanejada si l'actual govern no ha?gués impulsat polítiques que afavoreixen les classes altes, com l'eliminat impost de successions, vendre's ATLL a preu de "saldo" el patrimoni dels catalans i les catalanes que les classes populars han pagat. ATLL pública, gestionada i controlada amb participació i control del poble de Catalunya, podria contribuir a les estructures d'Estat, fent de Catalunya un país pioner. L'actual camí de privatització i venda del patrimoni de Catalunya ens fa anar enrere com a Poble i com a País.

Capacitat per integrar la diversitat

JEESÚS DOMINGO MARTÍNEZ. GIRONA.

Davant la polèmica que alguns han aixecat arran d'unes afirmacions d'un bisbe auxiliar cal tenir en compte que: Els bisbes catalans recorden que cap de les forces polítiques amb presència parlamentària que es presenten a les eleccions autonòmiques catalanes sembla tenir res pensat per defensar la vida de l'ésser humà "des de la concepció fins a la mort natural". Però aquest és el primer criteri social que enumeren els bisbes catalans en la seva nota amb motiu d'aquestes eleccions. El segon és "la democràcia, el diàleg i la voluntat d'acord, com a formes de resolució de conflictes".

El tercer és el "bé comú com a objectiu prioritari". Una cosa que enllaça amb el document de la Conferència Episcopal "Davant la crisi, solidaritat" que es va presentar fa uns dies, i que prevenia contra els que busquen "interessos polítics particulars" alimentant el malestar, en comptes de treballar pel bé comú.

Després, en el document esmentat, s'enumeren altres principis: "la justícia distributiva i la justícia social per regular l'economia de mercat", "l'atenció solidària als més vulnerables, la defensa dels drets de les persones i dels pobles, i el respecte a les minories", "el rebuig de tota actitud dirigida a atiar la divisió social o la violència","la promoció de la pau i la fraternitat entre els homes i els pobles".

La nota parla del "deure" de votar i, més avall, del "deure de participar" en aquestes eleccions... tot i que cap de les forces polítiques amb representació compleix els mínims que exigeix la doctrina catòlica. Sembla clar que això és el que pensen els bisbes catalans i no el que alguns volen que diguin.

Ens hem d'espavilar

ROGELI VANCELLS. SANT FELIU DE GUÍXOLS.

El gran problema no és la reactivació per sortir de la rescissió, ja que hem tingut un creixement molt equivocat, i serem dels últims a sortir de la crisi. El model productiu d'aquest país és poc competitiu, per tant s'ha de fer una reconversió que sempre serà més llarga que la simple recuperació, també s'ha de sortir del gran endeutament del país i de les famílies. S'ha d'invertir i crear emprenedoria en nous sectors que tinguin futur i més demanda pròpia i externa, estimulada pel mateix govern del país i per les Cambres de Comerç, sobretot per les mitjanes i petites empreses perquè exportin els seus productes, tota vegada que el mercat exterior és el de més futur, sempre que s'ofereixi competitivitat i bona qualitat. També per donar sortida a tot el sector immobiliari sobrant, s'ha d'anar cap a un turisme que porti gent de la tercera edat d'altres països amb millor poder adquisitiu que el nostre, fent que sigui sostenible i que porti més ingressos a tots els sectors, sempre partint de millorar els serveis que actualment s'estan donant en ?preus molt baixos i males qualitats.

És la pitjor crisi de tota la història provocada al començament de la globalització pels poders fàctics del món financer amb una escalada mai vista del domini de l'especulació.