En el passat mes de juliol, durant molts matins -com tantes altres vegades- hem estat col·laborant amb el genial Llorenç Carreras-l'home que volia ser totes les coses- Aquest cop l'estic ajudant -en el balanç-desmantellant el seu despatx - laboratori-magatzem-amagatall-taller de l'escola Annexa JP de Girona.

Escola que durant molts anys per la seva creativitat i dinamisme, modernitat dels seus sistemes educatius: era la utopia cada dia.

Servidor hi comença a col·laborar en les famoses setmanes culturals de l'Annexa, invitat per les mestres: Maria Dolors Fulcarà, Assumpció Estany, Dolors Reig, Assumpta Ferrer, Teia Planas, Montse Valentí, Sabina Raurell, Ritxi Guiuch, Francesc Soler, Isabel Vela, Beth Riera, Montse Planas de Farners...

Aviat vaig fer amistat amb el gran Llorenç Carreras. Es pot dir que des de l'any 81 que vam començar a fer classes de plàstica - extraescolars, i d'aquí ve les col·laboracions artístiques-culturals-mútues, se'n podria fer un llibre més voluminós que el recent amb el grup Praxis 75 amb l'amic Bep Marquès en els anys de l'Annexa, primer a Emili Grahit i després a les Pedreres.

El primer mural amb els nens fou inspirat en les llegendes de Carles Vivó. A continuació amb els murals de Joan Miró en companyia d'altres artistes com: Josep Perpinyà, Jaume Faixò, Admetlla, Roser Juanola, Francesc Vila... amb les pintures dels de P3-4-5 animats per la mestra Montse Valentí, amiga-artista total- a partir d'aquestes dates és com el gran Llorenç agafa el timó i la protesta, com quan vam haver de marxar de la Normal, vam pintar tots els vidres de la façana del carrer Emili Grahit amb escenes adaptades del "13 rue del Percebe" del gran Ibáñez, com a ?senyal de protesta... perquè volíem quedar-nos a les instal·lacions de l'escola i no haver de marxar... Recolzats per molts dels mestres citats anteriorment i l'AMPA dels bons temps.

A continuació fou nomenat director, abans de les vuit del matí ja hi era, fins les vuit del vespre, el podies trobar al seu despatx, classes, pineda, sala d'ordinadors... I segons les dates i aniersaris el podies trobat disfressat donant lliçons magistrals amb suport d'audiovisuals preparats per ell mateix des del seu alter ego, Cerverí de Girona, el seu admirat trobador, a Luter King, Einstein, Mozart, Gauss, Pau Casals, Verdaguer, Gandi...

I per Nadal de centurió: amb un grup d'alumnes romans; en el popular pessebre vivent de l'escola AJP al barri al costat del centre o fent de sant Antoni del porquet en la festa dels animals compartint cartell amb els cavalls dels seus amics gitanos, a banda dels seus espatarrants elàstics, clauers, murals de la Betty Boop, que en tenia centenars de pòsters, corbates... Quan convenia feina el seriós, amb vestit i corbata, quan va rebre l'expresident de la Generalitat, Molt Honorable Pasqual Maragall en la seva visita a l'escola.

Altres vegades era doctor-erudit brillant que entusiasmava pels seus coneixements, bon humor, i filantropia que sempre en els múltiples àpats era el primer de convidar i pagar els comptes dels seus convidats als restaurants. I què dir del seu humanisme, esperit social, d'ell i de la seva muller, també mestra Lourdes Macau. Amics meus de tantes vivències i col·laboracions, compartides sobre el vostre desinterés, generositat amb el proïsme, sovint en broma els dic que podrien muntar la seva pròpia ONG. No sols en les seves escoles, sinó amb els seus veïns, amics, conciutadans, podríem explicar coses entranyables sobre la seva generositat i preocupació humana i social.

Anem a la nova Annexa Joan Puigbert al carrer Isabel la Catòlica, antiga seu del col·legi menor de la secció femenina, amb façana neoclàssica, reconvertida en una escola de les més progressistes de Girona, de la que Llorenç Carreras en serà director 5 anys.

Recordem els nostres murals -sempre inspirats per ell- i amb la col·laboració d'un grup de mestres. Una versió del Guernica del Picasso, en color que va presidir l'entrada a l'escola fins les obres de remodelació, pintat pels alumnes del cicle superior. La pintura floral amb membres del Parnàs hel·lènic decoren els vidres de la façana en senyal de protesta per les retallades en les obres de remodelació... La simfonia cubana dirigida per Pau Casals amb escenes de la vida quotidiana, els murals sobre l'evolució seguint Darwin, el big-bang. La illa del tresor, amb dofins, la sirena i el pastor al menjador. I com a final el mural reivindicatiu a les parets del vell edifici Annexa a l'escola, on -servidor, en Llorenç i en Josep Perpinyà vam pintar la façana amb unes gegantines lletres volem obres ja!... que juntament amb manifestacions, cacerolades, dins i fora de l'escola... fins aconseguir la remodelació tan esperada.

Se'ns està acabant l'espai d'aquest article -sobre el fabulós i genial Llorenç- que es jubila -no sabem si per salut, edat, però no per manca de passió ni amor total per l'Annexa i els seus alumnes... Per tot això som un grup d'amics d'en Carreras que cal organitzar un homenatge i demanar a la Generalitat una futura Creu de Sant Jordi: per a aquest gran mestre-pedagog-artista total-filantrop- que fou també el primer batlle democràtic a Bescanó. I sobretot esperit sant de l'escola Annexa Joan Puigbert... I activista social a favor d'una escola més oberta, social i humana.

També destacarem les col·laboracions en les setmanes culturals, jornades de la pau, i el compromís amb els pobles del tercer món, en continues campanyes de conscienciació i treballs amb els alumnes a favor d'Haití, Somàtic, de tsunami, víctimes de les guerres dels Hutus i Tutsis, Guerra d'Iraq...

I contra les retallades, lingüísticosocials, i què dir sobre la polèmica de la nena del vel, de repercusió mediàtica a mig món amb participació de pesos pesants de la cultura com: Mario Vargas Llosa, Pilar Rahola, Manuel Costa Pau, etc...

Esperem que les meravelloses flors pintades en els vidres de l'Annexa visquin molts anys com a record de la creativitat dels artistes de l'equip del Llorenç Carreras...