Vivim un moment apassionant de la història política catalana. Ens trobem immersos en un procés que acabarà configurant com serà el país en els propers anys. La consciència d'aquest fet ha estès l'interès per la política entre els catalans. Les converses de contingut polític són molt més freqüents en l'entorn familiar, laboral o en els cercles d'amics; els ciutadans són més actius a l'hora d'expressar opinions que potser fins fa poc eren reservades. Ho he palpat en les trobades recents amb diferents sectors: a les tertúlies de ràdio, a les passades Fires d'Olot tant en entorns ramaders i agrícoles com a la Fira del Dibuix, als restaurants i bars, parlant amb representants locals i comarcals, amb amics i coneguts, a la consulta del metge, a tot arreu on vaig, en definitiva, no es parla d'altra cosa. Tothom et diu què passarà ara, ens en sortirem?, què podem esperar?
L'interès polític dels ciutadans és cabdal per al desenvolupament de qualsevol país democràtic. Forma part de l'essència de la democràcia que els ciutadans tinguin l'oportunitat d'expressar quina és la seva voluntat... i que l'expressin activament. A més, la mobilització de les persones en els afers comuns, que ens afecten a tots com a societat, és imprescindible per a la salut democràtica de qualsevol poble.
Cal que la democràcia es mogui, tant mentre duren els processos electorals com mitjançant qualsevol eina que aporti a un projecte comú de país.
La democràcia consisteix en això: en què les persones facin sentir la seva veu i se sentin implicades en el govern del país. A Catalunya estem en bon camí: la gran mobilització de la Diada ha encès inquietuds en sectors molt amplis de la societat. De fet, seria més encertat afirmar que la Diada ha servit per fer paleses aquestes inquietuds.
La capacitat d'un poble d'expressar-se de forma lliure i sense complexos, de forma serena i respectant qualsevol altra opinió, és una bona mesura de la qualitat democràtica. A aquest indicador de salut de Catalunya, s'hi afegeix un altre: la voluntat per unir i sumar en un projecte comú totes les persones que formen la nostra societat.
La fortalesa de la democràcia i la capacitat de construir configuren la grandesa de les nacions.
Aquests dies veiem tota mena d'arguments, promoguts pels sectors centralistes de Madrid, sobre la inviabilitat de Catalunya com a estat. Els seus criteris de mesura són els quilòmetres quadrats, el nombre d'habitants, els milions que suma el PIB o formar part del G-8. És una visió que es desdiu de l'autèntica raó de ser dels països: el territori està al servei de les persones, i l'obligació dels governants és escoltar-les.
El procés electoral de les properes ?setmanes decidirà el Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat i quina Catalunya volem construir els catalans. Tinguem clar que la Democràcia, en ?majúscules, és un dret que ens permet expressar-nos de forma clara, i és alhora un deure que ens obliga a decidir pel bé del conjunt de la societat. Decidim o deixem que ens decideixin?
