La "doctrina Bustos" sobre la dimissió temporal, aplicada per primer cop la setmana passada per l'alcalde de Sabadell, ha creat ràpidament escola. Ja el mateix dia que es va conèixer la decisió de Manuel Bustos va començar a circular que Torramadé podria acollir-s'hi. De fet, també va ser la sortida perfecta per als dos partits que estan a l'oposició a la Diputació de Girona, PSC i ERC, que fins aleshores no s'havien atrevit a pronunciar-se públicament. D'aquesta manera, i sense necesitat de mullar-se, que sempre pot provocar un refredat, també van proposar que Torramadé deixés temporalment la Diputació. Es tracta, en definitiva, d'una sortida ambigua, que no compromet a ningú i que permet mantenir aquell refrany tan consubstancial a la política de qui dies passa, anys empeny. Hem de tornar a llançar la pregunta que vam formular diumenge passat: ¿si govern i oposició a la Diputació accepten la dimissió temporal, vol dir que dubten de la paraula de Torramadé i de la veracitat del document que han signat els presents en el sopar de la discòrdia? De moment, Unió Democràtica va sembrar ahir un nou dubte en demanar la presumpció d'innocència tant per a Jaume Torramadé com per a Minerva Amador. La presumpció d'innocència és una figura que legal, mentre no existeix condemna, però la realitat porta a concloure que algú dels dos menteix. Ara bé, mentre la dimissió temporal d'Unió Democràtica afecta només els seus dirigents i militants, en el cas de la Diputació deixa en una situació inèdita la Corporació gironina. Tal com va informar divendres passat Diari de Girona, el desestiment temporal de funcions no està previst ni en la Llei de Bases de Règim Local, ni tampoc en la Llei Orgànica del Règim Electoral General. Un pedaç que, lluny de tancar el cas, obre més dubtes.
