"Fracturing"

Com passa amb qualsevol cosa nova, ja havia suposat que això succeiria. El mateix resulta quan hi ha un nou traçat de carretera, una nova via de tren, una nova línia elèctrica, una presó, una mesquita, una fàbrica,... tot el que sigui canviar el que hi ha és vist com un perill. Podríem dir que es tracta d'un excés de zel en el conservadorisme del territori.

El gas d'esquistos, conegut com Shale gas en el món, és un gas que està atrapat entre les esquerdes de les roques. Normalment el petroli i el gas es confinen en grans bosses subterrànies i només cal punxar-les perquè surtin a l'exterior empesos per la pressió que tenen al seu interior. El Shale gas, per contra, és un gas que es troba atrapat entre les capes de roques i no es pot obtenir només fent una perforació vertical, ja que una punxada només obté el gas que està entre les esquerdes properes al forat. Va fer falta una nova tècnica per poder explotar aquest tipus de gas atrapat entre les roques. Es diu frackingfracturing i consisteix a fer primer una perforació vertical per girar 90 graus i continuar horitzontalment dintre la capa de la roca. Una vegada acabada la perforació es fan múltiples fracturacions, obtenint nombroses esquerdes a les quals s'injecta una solució d'aigua barrejada amb sorra i amb dissolvents. La sorra evita que l'esquerda realitzada es torni a tancar i els dissolvents dissolen els hidrocarburs líquids i sòlids que podrien impedir la sortida del gas. Quan la fracturació ha acabat es deixa alliberar la pressió fent que surti l'aigua amb els dissolvents i darrere seu el gas que s'aprofita per comercialitzar. L'aigua es tracta per separar els dissolvents i es recicla per a una altra perforació. El seu consum és de 15.000 m3 per perforació, un volum equivalent al que tracten les depuradores de les comarques de Girona en un dia.

Els moviments contra aquesta tecnologia argumenten que hi ha risc de moviments subterranis, risc de contaminació d'aqüífers i de contaminació d'aigües superficials. Els possibles enfonsaments del subsòl són molt menys possibles que amb l'extracció d'aigua que es practica ara. La contaminació d'aqüífers és improbable perquè la pressió del gas arrossega al conjunt d'aigua, gas i dissolvents a l'exterior, i la contaminació d'aigües superficials és una qüestió d'aplicar la tecnologia adequadament, de la mateixa manera que segons la llei cap indústria pot abocar sense tractar les aigües. És cert que per Internet es veu una casa als Estats Units on surt gas per l'aixeta d'una casa, però és l'exemple de com es va introduir aquesta tecnologia sense cap mirament i de forma totalment destralera, però això va passar al començament.

El Shale gas es troba principalment a Nord-amèrica, amb 54,7 bilions de metres cúbics, a Sud-amèrica, amb 34,7 bm3, a Àsia 38,9 bm3, a Àfrica, amb 29,5 bm3, i a Europa, amb 17,7 bm3. L'extracció del Shale gas als Estats Units és una autèntica revolució econòmica que permet la relocalització de la indústria que havia marxat als anys 90. El preu del gas allà és de 12,3 €/MWh, menys de la meitat del preu d'aquí. El Japó ja importa Shale gas dels EUA per suplir el forat energètic nuclear arran de Fukushima i és un problema de temps que la resta del món compri aquest gas, perquè pressiona a la baixa el preu del gas convencional. Al Estats Units ja es plantegen el canvi de la gasolina i del gasoil del transport pel gas, cosa que arribarà aquí posteriorment.

Per tant ens trobem davant d'un nou tsunami tecnològic que afectarà a tothom, nosaltres inclosos, ens agradi o no.

La vertadera resistència dels grups ecologistes és veure com el somni d'una societat exclusivament amb energies renovables es posposa per més endavant. Aquest és l'argument de pes i no pas l'impacte local de l'extracció ni l'impacte de la mera exploració. Per això em sorprèn la facilitat amb la qual certs polítics cauen acceptant les raons antifracturació sense haver fet el debat prèviament.

Perquè el debat de debò és si ens bloquegem a explorar un hipotètic jaciment de gas en el nostre subsòl, si impedim la compra de gas internacional, si tanquem la importació de petroli... perquè hem decidit viure només amb energies renovables. És el mateix debat sobre el decreixement: continuem decreixent com ho fem ara i que sigui la tia Rita la que creï els llocs de treball? Continuem decreixent fins arribar al 50% d'atur?

Qualsevol moviment social, econòmic o tecnològic s'ha de fer amb suavitat, a termini, observant el que fan els altres països amb els quals competim. El camí de l'energia renovable és un camí sense retorn, però més lent del que molts voldríem.

La tecnologia nuclear ha mort més aviat del que s'havia pronosticat, la implantació eòlica i solar ha anat més ràpidament del que s'havia plantejat, però no hem fet ni pessigolles al transport i és aquí on el nou gas pot ajudar a fer la transició renovable de forma ordenada i suportable per a l'economia.

Crec que seria bo trobar jaciments de Shale gas al nostre territori, cosa que em sembla molt improbable. Però tal com van les coses avui no podem menysprear cap recurs que ens permeti recuperar creixement econòmic i benestar social. A no ser que esperem indefinidament la tia Rita. Senyors polítics locals, ens farem madurs algun dia?