Sorprèn que els consellers escuravots com Boi Ruiz, Irene Rigau, Felip Puig i la vicepresidenta Ortega continuïn al capdavant de les seves carteres. Ruiz i Rigau com a mínim han estat molt diligents en les ordres de retallar fins arribar a l'os. També són un roc a la faixa. Sempre és útil disposar de dos consellers que encara es poden aprofitar per calcinar fins no deixar-ne ni la cendra usant-los per fer més "ajustos". Puig és una persona d'una fidelitat inesquinçable a Mas, a qui justament ara no podia fuetejar en públic per la seva gestió a Interior, que li ha passat la mateixa factura que al seu vilipendiat antecessor, Joan Saura. La política és despietada: avui ets al cim criticant amb arrogància la gestió d'IC, i dos anys després surts com un gat escaldat. Lliçó? Utilitzar la policia i les emergències per fer política és un error gravíssim.
El cas més sorprenent és el de Joana Ortega. No he trobat ningú de Convergència en aquest dos anys que parli bé de la "vicepresidenta gerro", com la va definir no fa pas gaire un alcalde. És la incomprensible força que Unió té encara dins de CiU. Diuen que esperen que Duran es jubili per donar l'estocada a aquesta agència de col·locació però, a aquest pas, Duran els jubilarà a tots.
Neus Munté i Santi Vila són possiblement la notícia més destacada i esperançadora del nou govern perquè representen, juntament amb el repetidor Mascarell, la sensibilitat socialdemòcrata de l'executiu. El cas de Santi Vila, si res n es torça, fins i tot pot anar més enllà i entrar en el futur en alguna cursa de successió. És possible que l'encara alcalde de Figueres, amb 39 anys, pugui convertir-se en la cara visible d'una CiU menys neocon que miri l'arrel pujolista que el pinyol ha desdenyat. Això comporta molts perills. Ho pot preguntar al seu antecessor. Lluís Recoder era ahir la cara més agra del planeta. L'exalcalde de Sant Cugat semblava un samurai a qui el seu general li dóna una katana i li diu: "Ja saps què cal fer per acabar amb honor". La política, sempre ingrata, és un hola i adéu.
