RESUM

I així de manera successiva

 
I així de manera successiva
I així de manera successiva  

JUAN JOSÉ MILLÁS Hi havia un home que comprava un dècim de la loteria de Nadal cada any i que mai li tocava i que mai s'atrevia a desprendre-se'n per si de cas no l'hagués comprovat bé o per si de cas la llista on l'havia consultat tenia algun error. També per si de cas, de manera màgica, els números es canviessin sols i de sobte un dia, a l'aixecar-se, coincidissin amb els de la Grossa. Pot algú que té aquesta superstició romandre aliè a totes les altres? Difícilment. Per això, aquest home portava una existència doble, en una de les quals semblava normal, mentre que en l'altra vivia lliurat a credos secrets que, si per separat feien riure, tots junts impressionaven com una religió.
Una d'aquestes creences consistia en què si tres persones es fotografien juntes, la del centre morirà abans que les dues altres. Sempre, doncs, evitava aquesta posició enfront de la càmera. Però va resultar que un any li va tocar la loteria i va sortir al carrer per celebrar-ho amb els companys del bar on havia adquirit el dècim. En una d'aquestes, trobant-se entre dos amics als quals acabava d'abraçar, va arribar un fotògraf de premsa i va disparar la seva màquina. L'endemà, al veure's en la primera pàgina del diari, va pensar amb amargor que al costat de la loteria bona, li havia tocat una de dolenta. Pitjor encara: que per culpa de la loteria bona li havia tocat la dolenta.
Però va resultar que aquesta mateixa setmana va morir d'un infart un dels amics amb els quals havia sortit en la fotografia, el de la seva dreta. Aquest fet va empitjorar-ho tot. Va pensar que aquella ruptura il·lògica de les lleis de la mala sort li comportaria desgràcies més grans. Pel seu gust, no hauria cobrat el dècim, però com explicar-l'hi a la seva dona o als seus fills. Sempre va odiar aquells diners amb què es van comprar una casa gran i on per ?accident se li va obrir tot just entrar el ?paraigua automàtic. Moriré aquí, va ?pensar enmig d'un atac d'angoixa. Però qui va morir va ser la seva dona, a qui odiava. Creieu que va sentir alegria? Al contrari, va pensar que el destí l'havia salvat ?d'aquella mort ?perquè li tenia reservat alguna cosa pitjor. I així de manera successiva. La fe és terrible, encara que no pitjor que la contrafè.

Enllaços recomanats: Premis cinema