El pacte de govern entre CiU i ERC, signat amb l'objectiu d'organitzar una consulta sobiranista el 2014, dibuixa un escenari que molts no van veure, després de la caiguda de 12 escons de CiU el passat 25 de novembre: el d'una confrontació dura entre el Govern central i l'Executiu d'una zona que suposa el 19% del PIB.
Un Artur Mas en posició de debilitat ha optat per la "fugida cap endavant" en el que promet ser un Govern inestable, mentre abandona les classes mitjanes i s'envolta en la bandera independentista per tapar interessos tèrbols. Aquesta és la lectura que es fa des fora de Catalunya i que comparteixen dirigents d'Unió (reticents a pactar amb ERC) i bona part dels empresaris catalans (que segueixen, per a desesperació de La Moncloa, sense parlar clarament en contra de Mas i Junqueras).
Ocorre que aquesta no és la visió dominant a Barcelona. S'atribueix a Mas la seva "irresponsabilitat" per abandonar les classes mitjanes, però ha estat l'empobriment d'aquestes davant una crisi inacabable (via retallades en el benestar, acomiadaments o baixades de sou) el que ha abocat part d'ella a seguir amb l'aposta independentista (no pocs funcionaris van deixar de votar a Mas per les retallades... per passar-se a ERC, no al PP ni al PSC). Si, a més, coincideix en el temps amb apostes com la del ministre d'Educació (percebudes a Catalunya com un atac a la immersió lingüística), no és estrany que "gent d'ordre" es plantegi la insubmissió (com el no acatament a la llei de Wert, com ja proposen per carta enviada als pares algunes escoles catalanes).
Comença un període enquè el Govern intentarà impedir la consulta sobiranista, mentre la Generalitat inicia una escalada d'insubmissió i incompliment del dèficit, cosa que acostaria Espanya a un rescat total. De moment, els trens avancen cap al xoc.
