El Temporama? És el títol d'una vasta enciclopèdia que s'estén des de la ?prehistòria fins a l'any 1980. En cinc volums. Els teníem pràcticament tots els periodistes del darrer terc del segle XX. Internet era encara una "rara avis" i aquests ?volumassos (40 x 30 cm.) ens oferien un ingent banc de dades.
El quart volum abasta una època apassionant: de la Revolució Francesa (1789) a l'inici de la I Guerra Mundial. Amb un títol general que Josep ?Fontana justifica en un pròleg suggestiu: La industrialització i l'imperialisme. El volum és fruit d'un treball en equip format per especialistes en economia, filosofia i lletres, art, literatura i història. Entre aquest darrers, hi trobem la firma de Joaquim Nadal i Farreras.
Tinc sempre aquests volums al meu abast. Llibres de consulta que em refresquen tot sovint els esdeveniments més destacats de la història. Gairebé sempre, als inicis del nou any. Resseguim la primera part del Temporama. És formada temàticament de sis bandes paral·leles -en sis colors diferents-, dividides en columnes verticals. Això que ens permet donar un cop d'ull a la història comparada.
Avui, enmig dels interrogants que ens ofereix el nounat 2013, hem engegat la moviola i l'hem fet recular cent anys. Quines van ser les notícies capitals de l'any 1913? En Política se'ns ?informa que la Pau de Londres posà fi a la Guerra dels Balcans; una pau tan embastada amb puntes d'agulla, que un any més tard esclatava la I Guerra Mundial. En Religió i Pensament, hi trobem Totem i tabú de Sigmund Freud. En Ciència i Exploració, els ?Assaigs sobre la constitució de l'àtom, de Niels Bohr. En Literatura, un capolavoro universal: A la recherche du temps perdu, de Marcel Proust. En Art i Música, La consagració de la primavera d'Igor Stravinski i en Economia i Societat, hom remarca que la Gran Bretanya concedí el dret de vot a la dona. Els temes, a cent anys ?vista, sempre resulten apassionants.
