avui és el dia de la nit màgica: 5 de gener, passen els Reis, fins i tot el maleït 2013. Arreu, carrosses i seguicis màgics ballant i cantant cançons màgiques, llançaran caramels i dolços màgics a un públic bocabadat, i màgic. Tant li fa si fa fred o no: aquesta nit tothom al carrer per rebre els tres representants de la il·lusió, en Melcior, en Gaspar i en Baltasar, escollits any rere any per aclamació popular.
No us el creieu si algú us diu que els Reis són els pares. Mentida podrida: els Reis són molt més que això. Els nens saben que es tracta d'uns personatges que tot ho senten i tot ho veuen; que, justos com pocs, proporcionen precises dosis de carbó per als qui s'han dedicat a les malifetes; que, bondadosos com són, procuraran no deixar cap nen sense regal i allà on no podran arribar demanaran un cop de mà a entitats com la Creu Roja per tal de fer feliços els petits.
No, els Reis no són els pares, no us ho creieu. Com s'explica, si no, que per molta crisi que hi hagi els tres mags de l'Orient seran capaços de fer arribar les joguines a les cases. Potser seran més petites; potser n'arribaran menys, però els Reis faran mans i mànigues per deixar paquets per allà on passin. Si han de racionar el menjar dels camells, ho faran, no en dubteu. Si cal, renunciaran a comprar-se túniques noves i lluiran sense cap rubor les mateixes que anys passats. Si és necessari, posposaran el canvi de carrossa, fins que les coses vagin millor. Si és pertinent, es passaran tot l'any a casa estalviant a fi i efecte d'aconseguir arrencar rialles i provocar insomni la nit d'avui.
No, els Reis no són els pares, no us enganyeu. Són uns superherois, uns éssers sobrenaturals, uns mags totpoderosos que cada nit del 5 de gener, plogui, nevi, faci vent o fred, hi hagi crisi econòmica o no, surten amb els seus camells o cavalls per portar regals als menuts, els que no tenen cap culpa de res i s'ho mereixen tot.
