22 INTERROGANTS ROENTS AMB RESPOSTA

 
22 INTERROGANTS ROENTS AMB RESPOSTA
22 INTERROGANTS ROENTS AMB RESPOSTA  

LLUÍS BUSQUETS I GRABULOSA La política d'austeritat del Govern tendeix a retallar l'ocupació en el sector públic amb l'argument que està sobredimensionat. Quin percentatge de la població espanyola està ocupada en aquest sector? Podem comparar-ho amb algun altre país europeu, per exemple Suècia? R/ Espanya té el 9% i Suècia el 25% d'ocupació pública.
- On hi ha més cotxes oficials, a EUA, a França o a Espanya? R/ A l'Estat espanyol.
- Si Espanya tingués el mateix percentatge d'ocupació pública que Suècia (en sanitat, educació, serveis socials, inspectors d'hisenda, etc.), quants llocs de treball es crearien? R/ Uns cinc milions. (Recorda quants milions d'aturats hi ha a Espanya?)
- Es calcula que per crear aquests llocs de treball farien falta 200.000 milions d'euros. D'on treu Suècia aquests diners? R/ Del seu sistema fiscal.
- Quina diferència hi ha entre el que cotitza un treballador a Espanya (de SEAT, per exemple) i a Suècia (de Volvo, per exemple)? R/ Un treballador a Espanya paga d'impostos el 75% del que paga el de Suècia; això és, un 25% menys. És clar que els serveis públics també són diferents.
- El president del Govern ha declarat diverses vegades que les reformes que fa són contràries als seus desigs però són "imprescindibles" atès el dèficit, que de bon primer es xifrava en 15.000 milions d'€ i, després, al voltant dels 40.000. Quant deu pujar a Espanya el frau fiscal? R/ Comptant-hi l'economia submergida i els paradisos fiscals, entre 40.000 i 80.000 milions.
- Quina deu ser la diferència entre el que pagaven d'impostos els més rics i els grans poders fàctics (banca, gran patronal...) a Suècia i a Espanya abans de la reforma del desembre passat? R/Una gran fortuna espanyola tributa el 20% del que paga una gran fortuna sueca. Les grans empreses espanyoles només pagaven el 10% dels seus beneficis i els multimilionaris que gestionen els seus ingressos mitjançant les SICAV només paguen l'1%.
- Davant d'aquestes tres xifres (32%, 44% i 54%) que corresponen als ingressos per impostos a Espanya, la UE dels 15 i Suècia, a quina entitat correspon cada xifra? R/ Per ordre, a Espanya, a la UE dels 15 i a Suècia.
- Dos tòpics: a) El 20% de la població mundial gaudeix del 80% de riquesa; b) l'1% s'apropia de gairebé el 75 % de la riquesa. Això és aplicable a Espanya? R/El 0,0035% de la població espanyola controla recursos per valor del 80,5% del PIB.
- A causa de la famosa bombolla immobiliària molta gent s'ha quedat sense casa, viu de relloguer o a casa els pares o dormint al carrer (RNE de l'11-I-2012 informava que 150.000 persones havien perdut el seu habitatge i unes 135.000 estaven en procés de perdre'l). Quants habitatges ?buits o sense utilitzar hi ha a Espanya? R/3,1 milions: uns 10 habitatges buits per cada espanyol sense casa.
- Vist que les grans empreses disposen de gran quantitat de fons propis, qui més necessita crèdits són les anomenades petites i mitjanes empreses (Pimes); els polítics parlen d'ajudar-les i els bancs diuen voler-ho fer. A principis del 2011, quantes Pimes reconeixien tenir dificultats per accedir als crèdits bancaris? R/El 87%.
- Abans de la crisi, quin país d'Europa generava més ocupació? I, després de la cri?si, on ha crescut més la taxa de desocupació? R/ A Espanya en ambdós casos. Des de la crisi la desocupació havia augmentat a inicis del 2012 9,7 punts; a Irlanda, 7,2; als EUA, 4,7;a Àustria i Bèlgica, 0,4.
- Els problemes d'ocupació del nostre país són per manca de flexibilitat de la legislació laboral o això és una excusa per abaratir l'acomiadament? R/ No es disposa de xifres fiables i valorables per respondre.
- Espanya és tan rica/pobra com la mitjana de països de la UE-15. La nostra despesa social es manté en la mateixa proporció? R/ És clarament menor: un 72% del que gasta la UE. Si es mantingués en el 94% (com els nostres ingressos), Espanya gastaria 66.000 milions d'euros més en l'Estat del benestar.
- El salari mínim a Espanya és de 641€. Quin és el d'Irlanda, França, Bèlgica, Holanda i Regne Unit? R/ A Irlanda i Bèlgica, 1.500€; al Regne Unit, 1.190£ (1.027 lliures); a Àustria, 1.000€; a França, 1.365€ (amb 35 hores laborals/setmana); a Holanda, 1.424€; a Grècia, 739€; a Portugal, 425€...
- Hi ha correlació entre el salari mínim dels treballadors i els dels nostres polítics i alts càrrecs? R/ No. A Espanya, fa quatre o cinc anys un parlamentari guanyava 3.200€; que amb dietes i altres despeses ultrapassaven els 4.000€. Els parlamentaris europeus cobren 13.000 € mensuals. El president del Govern, 92.000€ l'any (uns 7.500/mes); els alcaldes de Madrid i Barcelona més de 100.000€ anuals. Amb la crisi, alguns d'aquests sous s'han rebaixat i a d'altres, com el dels alcaldes, se'ls ha posat límit.
- Quant inverteix Espanya cada any en despeses militars i com col·labora a l'IPM (Índex de Pau Mundial)? R/Segons el SIPRI (Institut Internacional d'Investigació per la Pau d'Estocolm), la despesa espanyola de l'any 2010 va ser de 15.800 milions de dòlars (la despesa mundial, 1,23 bilions de dòlars). Espanya ocupa el 17è lloc del rànquing mundial. Quant a l'IPM, queda més mal classificada: el 2010 va baixar del lloc 25è al 28è.
- Quin lloc ocupa Espanya al món en venda d'armes? R/ Segons l'informe del Centre d'Estudis per la Pau Delàs del juny 2011, Espanya ocupa el 7è lloc mundial com a exportador d'armes, la majoria, a països africans.
- Les agències de qualificació sobre la situació econòmica de la banca i de les administracions són democràtiques? R/ No. Malgrat que s'hagin convertit en amos dels mercats, no tenen cap control democràtic i n'haurien de tenir atès que responen a interessos d'importants grups financers.
- Són admissibles els paradisos fiscals des del punt de vista de la justícia? R/ Són del tot inadmissibles i immorals, ja que faciliten que els capitals puguin defugir el seu deure contributiu i atempten contra la justícia social global en prioritzar els interessos particulars per sobre del bé comú.
- Sota l'empara de la sobirania de cada estat, és justa la desigualtat de drets socials i sindicals? R/ La sobirania dels estats no hauria de ser il·limitada perquè molts dels desequilibris i misèries que assolen el nostre món es deuen a notables disparitats entre estats en temes referents a drets i deures socials, proteccionismes, manca de democràcia i al control financer i econòmic per part d'unes poques empreses transnacionals dominants.
- És just que si no es pot pagar la hipoteca, s'hagi d'abandonar l'habitatge i resti pendent el pagament del deute? R/Tot i que existeixi un compromís legal en un contracte signat que pugui incloure aquesta possibilitat, des d'un punt de vista ètic es tracta d'una imposició injusta que pot arribar a marcar i marginar una persona o una família amb deutes difícilment assumibles. Cal una revisió de la llei que permet aquestes situacions i, en el cas de les persones afectades, cal buscar vies de solució pactada.

Enllaços recomanats: Premis cinema