Cartes

 06:30  

Parlem novament d´història
Francesc A. Picas. LA JONQUERA.
No conec, ni sé l´edat que té en Joan Enric de Bellcaire que em dedicà una carta al Diari de Girona. L´invito a dinar a la Jonquera i fer una llarga sobretaula. Tinc noranta-un anys, i n´he vist de tots colors. La revolució anarcomarxista que s´implantà al nostre país el 20 de juliol de 1936 la vaig viure en una colònia tèxtil de l´Alt Llobregat. Tenia 15 anys. Sóc fill d´una família obrera. La persecució religiosa fou una punyalada a la gent obrera i senzilla. Tots els temples foren profanats, els altars i imatges destruïts, cap sacerdot no quedà als pobles per dir missa, visitar malalts, ni fer escola. Tots foren perseguits i centenars assassinats. Els comitès creats per Companys usurparen totes les fàbriques, tèxtils, metal·lúrgiques i mines i els empresaris hagueren de fugir per no ser detinguts i assassinats. Més de quaranta mil catalans pacífics s´hagueren d´exiliar per no ser detinguts per la policia de la República del 1936-1939.
El febrer de 1939, al final de la ­guerra, milers de catalans i castellans enganyats per la propaganda republicana s´exiliaren per la Jonquera i entraren a França pensant que allí trobarien la terra de xauxa. La pobra gent sofriren fam, fred, i la mort en camps de concentració francesos. No tenien ni un franc a la butxaca, mentre el govern de la República entrava també a França per la Vajol, darrere de cinc camions carregats d´or que s´emportaren d´Espanya. Molts exiliats tornaren, desenganyats. Arribat el 2013 és just que s´expliqui a la joventut la part de la història del nostre país que no els han explicat mai ni els mitjans de comunicació ni l´escola. Fets que només saben a mitges. En el plafó de la història cal que hi figurin tots els colors.
Estimo la pau i la justícia, estimo Catalunya. Defenso la llengua catalana, els drets històrics de la nostra terra i la facultat d´administrar el propi patrimoni. Cal salvar la crisi que ens oprimeix.

Rècords
vicenç boltas boix. PINEDA DE MAR.
Ara que es parla de tota mena de rècords batuts en el decurs de ­l´any, gols, natatoris, velocitat, etc., n´hi ha un no publicat i que crec batut i és el del president del Govern d´Espanya: en un any ha superat el de mentides de l´anterior president en tot l´exercici. L´última, però reiterada fins l´esgotament per ell i la trepa del Govern, i relatiu a les pensions, marca la fi del seu mandat; si al col·lectiu dels jubilats, el més nombrós del país, s´hi sumen sanitaris, funcionaris, ensenyants, discapacitats, etc. i es té sentit co­mú, no hi ha cap dubte que d´aquí a tres anys si Déu no hi posa remei abans, aquest inepte, dubitatiu i covard que ens governa podrà tornar a la seva terra a menjar marisc i fer queimades, això sí, amb el ronyó ben cobert per una jubilació que no mereix pel sofriment que ha fet patir a tots els ciutadans. Sr. Rajoy, por qué no se marcha ya?

Sr. Mas, no tots
els catalans
som babaus
Pere Solà. GIRONA.
Només un mestre de la demagògia i el populisme com Artur Mas pot dir una bajanada de tanta magnitud com la que «quan decidim nosaltres i no Madrid, les coses funcionen millor». El Sr. Mas no podia haver escollit un millor escenari que l´obertura de l´Eix Transversal desdoblat per fer el major dels ridículs. Perquè l´Eix és un dels exemples de com també els polítics catalans, especialment els de CiU, són uns artistes en la manera de fer malament les coses. Aquest desdoblament de l´Eix ens costarà una fortuna perquè en el seu dia el Govern de CiU va decidir que només fos de dos carrils. Això sí, el va inaugurar una vintena de vegades, fins i tot trams que no portaven enlloc. ¿Quantes víctimes mortals s´haurien pogut evitar aquests anys si en el seu moment l´Eix s´hagués projectat com una autovia?
Però, n´hi ha més. «Quan decidim nosaltres», fem el ridícul més espantós en la privatització d´Aigües del Ter-Llobregat; o paguem amb diners públics una companyia ruinosa com Spanair; o estem trenta anys discutint com fer la variant de la Bisbal per acabar no fent-la; o retallem a l´hospital Josep Trueta; o tenim la carretera de Bescanó a Amer en estat tercermundista; o «anem» de festa a una discoteca quan molts conductors es queden atrapats per una nevada de la qual el Govern no se n´assabenta. Ho recorda, Sr. Mas?
Estic segur que vosté es creu que a Catalunya hi ha molts babaus que li segueixen la veta, però tingui clar que no tots ho som

Enllaços recomanats: Premis cinema