Cartes

 

El testimoni públic de la família cristiana
Valentín Abelenda Carrillo. SALT.
Per a l'Església, immersa en el repte de la nova evangelització, la família és, a més de tots els aspectes socials i econòmics que representa, un element clau per a la transmissió de la fe. Amb tot, qui de veritat se la juga és l'ésser humà no l'Església. En la lluita per la família està en joc l'home mateix, la seva identitat, ha advertit el Papa. Perquè la família és molt més que una venerable institució digna de ser conservada. L'ésser hu?mà només es comprèn i arriba a la seva rea?lització personal en relació amb els altres, en primer lloc, des de la seva condició de pare, mare (dona) o fill filla. Però això, que fins fa poc semblava evident, en absolut ho és avui. Per això és tan important el testimoni públic de la família cristiana.

L'afer Torramadé
Rosa Padrosa Pardo. salt.
La gent de Salt estem indignats pel curs que ha agafat l'afer Torramadé. D'un gra de sorra s'ha n'ha fet una muntanya i cada dia el cim és més alt i això no es pot tolerar. Abans quan un home faltava al respecte a una dona ell rebia una bufetada tal que reaccionava de cop i la cosa no es repetia. Ara és diferent, ella es fa la víctima i a escampar-ho als quatre vents i a destruir-lo. La falta del Sr. Torramadé no ha sigut fer una broma de mal gust no, és que és una persona de moltes qualitats i que ocupa els primers càrrecs de diverses entitats importants i ni els envejosos ni els oportunistes l'hi perdonen. Diu la dita que en la vida hem de treballar per ser dels millors, però mai el primer, perquè el món no t'ho perdona i aquest ha sigut el cas. Els saltencs som molt afortunats, ja que sempre hem tingut uns alcaldes immillorables i entre ells el Sr. Torramadé, del qualestem molt orgullosos. No hem de permetre que per una tonteria com aquesta s'enfonsi el bon nom i el futur d'una gran persona com en Jaume Torramadé. Jaume, endavant no es deixi enfonsar que la gent de Salt el necessita i està molt per damunt d'aquests corruptes. Sí, dic corruptes perquè no hi ha corrupció més gran que dedicar-se a destruir a la bona gent.

Inversions a Catalunya
Francesc Gombau. Girona.
Amb el darrer tram inaugurat de l'AVE entre Barcelona i Girona-Figueres, Catalunya es converteix en una comunitat autònoma que té totes les seves capitals connectades per l'alta velocitat. Pràcticament cap regió, ja no d'Espanya, sinó de tot Europa pot presumir d'una cosa semblant. Com a gironí, crec que és una excel·lent notícia i em sembla fora de lloc el pesat discurs negatiu i victimista de Mas en l'acte d'inauguració. Sense entretenir-se en números, hi ha una realitat indiscutible: a Catalunya totes les grans infraestructures i vies, per terra, mar i aire, les està pagant l'Estat: el port de Barcelona, l'aeroport del Prat, les grans carreteres i línies fèrries i, per descomptat, l'Alta Velocitat. Altres administracions, com la del ?senyor Mas, em sembla que dediquen les seves energies a queixar-se molt però a invertir molt poc.

Recuperar la confiança des de la família
LluÍs Esquena Romaguera. Torroella de
Montgrí .
En el missatge nadalenc el Rei va parlar de la manca de confiança i és cert, en aquest país s'està produint aquest fenomen, cal recordar que és en el si de la família on es viu la confiança des de primer moment de la vida. D'aquí la imperiosa necessitat que els governs s'ocupin com una prioritat del suport jurídic i moral de la institució familiar com a escola de convivència i de confiança. En ocasió dels preparatius per a la gran festa de la família cristiana, el cardenal Rouco Varela assenyalava que en la família hi ha la clau per al futur de la societat. I durant el seu discurs a la Cúria el Papa ha afirmat que en la lluita per la família està en joc l'home mateix, i que quan es nega Déu es dissol també la dignitat de l'home. Estic convençut que recuperar la confiança passa per reconstruir aquest entramat de l'humà.

Majestats, jo us demanaria...
Isabel Álvarez. Banyoles.
Fa pocs dies sortia publicada una carta de la Sra. Àngela Ferrer que donava instruccions als Reis d'Orient perquè arribin bé a les nostres terres, així que aprofito per fer jo també la meva comanda:
Majestats, jo us demanaria un metge de capçalera estable, ja que en un any i mig n'he tingut quatre de diferents. Pertanyo al CAP de Banyoles (Pla de l'Estany) i no entenc el que passa. Entendria que suprimissin un metge per estalviar un sou, però el cas és que no el suprimeixen sinó que simplement el van canviant. Un metge de capçalera se suposa que ha de tenir una relació estreta amb el pacient i conèixer-lo bé. Com pot ser això si el canvien a cada moment?
Com que no sé a qui dirigir-me i, suposo que deu ser molt complicat contactar amb el conseller de Sanitat i Salut, acudeixo a vostès, en primer lloc perquè són mags i després perquè són Reis; dues combinacions fantàstiques. Esperant que el meu desig es faci realitat m'acomiado de vosaltres amb tot el meu respecte.

Enllaços recomanats: Premis cinema