Després de quinze anys d'investigacions per sis jutjats, d'arxius provisionals i del desestiment d'imputar a polítics com Josep Sánchez Llibre (Tribunal Suprem) i Enric Millo (TSJC), el cas Treball s'ha tancat amb unes penes menors, que no comporten l'ingrés a presó, i el pagament d'una indemnització de 388.483 euros. La primera impressió és decebedora. La Justícia, una vegada més, torna a ser benigna amb un cas de corrupció política. És la tercera sentència condemnatòria per a conselleries d'Unió Democràtica en els diferents governs de Jordi Pujol, però ningú no ha ingressat mai a presó. Més desafecció general i el convenciment, amb fonament de causa, d'una impunitat absoluta per als polítics i governants. La percepció dels ciutadans és que un pacte entre la Fiscalia i els acusats, tot i estar previst en l'ordenament jurídic, és un tripijoc. La sentència és insuficient per a un cas d'extrema gravetat social i moral: el robatori de diners destinats a la formació d'aturats. No obstant, és molt aclaridora. Per primera vegada, un partit polític, en aquest cas Unió Democràtica, reconeix judicialment que s'ha finançat de manera il·lícita. Per això, la part més substantiva de la sentència són els diners que ha de pagar com a responsable civil. Els fets provats certifiquen que va existir un cas de corrupció tramat per la Conselleria de Treball i Unió Democràtica. I no precisament per càrrecs menors, sinó amb la participació directa del número dos de la Conselleria i el número dos de l'organigrama del partit. Les responsabilitats, com a mínim polítiques, afecten les respectives cúpules. En definitiva, la sentència demostra, amb la conformitat dels advocats d'Unió Democràtica, que va existir un frau en l'ús dels fons ocupacionals, tantes vegades negat pels dirigents d'Unió Democràtica, entre ells la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, el mateix dilluns quan ja s'estava negociant l'acord. El president d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, podrà recórrer a tots els subtefurgis que vulgui, a través d'una dirigent subalterna o el dia que decideixi donar la cara, però queda per a la història que el seu partit va robar diners públics per finançar-se il·legalment. I ell, al marge d'afirmar que dimitiria si això es demostrava, n'és el màxim responsable polític.