Aquests dies he llegit el llibre Retaule en gris de Joaquim Amat-Piniella a cura de David Serrano, sí, no és casualitat, té el mateix cognom que jo, ho confessaré, és el meu germà petit. Amat és autor de la mítica obra K.L. Reich, que hauria de ser de lectura obligatòria a l'ensenyament junt amb El carretó dels gossos. Una catalana a Ravensbrück de Mercè Núñez Targa. Retaule en gris ens parla de la dura postguerra, on hi havia vençuts però no derrotats, en un país blanc i negre on predomina els gris, molt gris i amb molts de grisos. "Fan pudor de floridura i pols" diu Amat. Tot i la immensa injustícia que li comporta la vida, intenta en aquest llibre de contes i relats trobar-hi en tot moment i situació petites espurnes d'esperança. "És falsa la vida sencera, tot, tot és fals. Només la ficció deixa de ser falsedat".

Quan sento ara que es diu que hi ha crisi de valors, hi estic d'acord. Hi ha una crisi de valors des de 1939: ens manca la nostra elit cultural, moral i política amb els valors que encarnaven: ètica civil republicana, autonomia moral, lliure pensament, etc. Aquesta gent i els seus valors van anar a parar als camps de concentració. Com deia Albert Camus: "Los gobiernos de las democracias, sean cuales sean, están demostrando, en este caso particular, que ignoran dónde se encuentran sus verdaderas elites. Están en esos campos infectos...". Almenys la major part de països van reparar, en la mesura que es pugui reparar el dany, editant els seus llibres i homenatjant la seva memòria, aquí no.

I per això no sabem res, per exemple, que hi ha gent normal, homes i dones del carrer que ens salven. Son gent sòlida lluny d'idees líquides que sabien que el mal és gros i que cal oposar-hi idees contundents. Amat es va morir l'any 1974, algú havia d'haver publicat l'obra completa entre l'any 1975 i 1980. Al tornar de l'exili va guardar tota la seva obra en una maleta. No serà fins a l'any 1996 quan David Serrano rescata la maleta i l'any 2001 és reeditarà per primera vegada sense censura la K.L. Reich. La maleta guardada és el símbol dels anys que hem guardat la nostra ètica.

Max Aub, esfereït pel que va trobar a Barcelona l'any 1969, va escriure "aquests joves hauran de tornar a descobrir el que sabíem". Tenia raó. Aquests tipus de llibres els hauríem d'haver llegit i entès als 15 o 20 anys. No només no ens ho van explicar, sinó que al llarg del temps hem hagut de descobrir-ho sols. Com un dels seus personatges, podria ser que Amat fos "un d'aquests que escriuen llibres, d'aquests que saben moltes coses i que no tenen ni cinc cèntims en sa vida...". Aquest any és el 100è aniversari del naixement d'Amat Piniella. I si fem alguna cosa?