Cartes

 

Tala de moreres
Lídia Angelats Jordà. girona.
Talaran 45 moreres a Montilivi perquè embruten? Sí! Hi plantaran freixes. Sempre tallen els arbres adults, quan comencen a tenir personalitat, per plantar-hi arbres "carquinyolis" o sia, plançonets.
La naturalesa, com pateix i recula al davant d'aquest nou capitalisme agressiu, desfermat, opulent... on més que mai tot té un preu, i alt! 

Sobre la denúncia contra l'Ajuntament de Celrà
Pere Vázquez Puigferrer. banyoles.
En relació amb la denuncia realitzada per la Delegación del Gobierno a l'Ajuntament de Celrà, penso que la Sra. Llanos de Luna deu tenir poca feina si es dedica tan sols a perseguir ajuntaments. Crec que una declaració simbòlica, votada majoritàriament per un ajuntament elegit democràticament, té molta més força moral que qualsevol llei, i més quan, repeteixo, és una declaració simbòlica de territori català, lliure i sobirà.
I si considero que la denuncia en si és totalment ridícula, crec també que l'alcalde i el tinent d'alcalde de Celrà no poden caure en les pallassades que han organitzat per presentar les al·legacions als jutjats de Girona. La gent que, com jo, esperem que el nostre país esdevingui lliure, creiem que hem d'assolir aquesta llibertat amb seriositat i contun?dència, per això no podem fer el "paperet" com aquests dos senyors, amb el seu sis-cents tunejat com un cotxe oficial, acompanyats per dos xofers disfressats de catalanets.
Fem política seriosa, senyors, i no tonteries. Si volen disfressar-se esperin a Carnestoltes, que queden quatre dies, i passegin per Celrà amb el seu sis-cents i les disfresses, i probablement els seus conciutadans els declararan reis del carnestoltes. Amb sinceritat, senyors Cornellà (CUP) i Fernàndez (ERC), he sentit vegonya aliena. Confio que els partits polítics als quals representen els facin una estirada d'orelles i els paguin un curs per aprendre a fer política. Aquest país necessita menys pallassos i més polítics seriosos, si volem assolir algun dia la llibertat.

El meu padrí, en Ricardo de can Tell d'Albons
Marina Font Pagés. Albons.
Havia fet unes redaccions excel·lents amb el senyor Ruhí.
L'àvia Maria li encarregava de cuidar la mare, l'Àngela, i sí que ho feia, però no deixava d'abastar nius a dalt dels arbres ni de córrer pels camps amb ella a collbotet.
Em passejava amb vespa, agafada al manillar. Em deixava menar el tractor, però a l'hora de fer maniobres per entrar a la paisa anava sobre les bales d'userda del remolc.
Em va regalar la meva primera bici de dues rodes. Hi vaig aprendre a anar a l'era de can Tell. La tia Carme em va acabar d'ajudar corrent-me al darrere pel camí de la cadira.
Recordo la tia Carme donant menjar als conills, recollint els ous de les gallines. Ens feia amb la Lídia i a la Marta pa amb oli i cacau. Els diumenges anava amb en Ricardo a can Ratxola i es menjava un "corte" mentre veia la pel·lícula.
En Ricardo munyia la vaca per la llet de l'esmorzar. I si jo traginava alguna cosa em deia que era tan valenta com el matxo.
Més tard em donava un cop de mà quan la mare no veia clar de deixar-me anar a l'Escala o quan tenia algun problema amb el sis-cents.
Més recentment el recordo caminant pel pla i amb pressa, és clar, per ser puntual a jugar a cartes al cafè.
Sempre ha tingut a prop en Joaquim, la Montse amb en Titu, la Marta i en Ricard amb la Cristina.
Sempre li estaré agraïda.

On has estat,
Martí Peraferrer?
anna cayuela lopez. GIRONA.
He llegit l'article d'en Martí Peraferrer "Obrir-se al món" i m'ha transportat sense desplaçar-me a un lloc sense pretensions, més enllà de la de viure tranquil. Jo adoro la meva Girona, però fa temps que la crisi i la manca de valors ètics, la competivitat i la pobressa es barregen, creant un caos irrespirable, costa caminar, de vegades sembla que portem plom a las sabates. Davant la confusió que creen els polítics, la por que ens posen al cor i el dolor de la gent necessitada, només puc dir que l'article d'en Martí m'ha donat alè aquest matí, perque sé que existeixen ciutats en les quals només necessitem contemplar i copsar com ell diu "altres mons" i altres cultures en les quals no preval la mentida, la vanitat ni la corrupció a alta escala.
Encara podem somniar i pensar que si l'atmosfera segueix molt més temps asfixiant les ànimes dels desventurats, i la bogeria dels que manen no minva, existeixen altres terres on respirar i fugir d'aquesta por que es va transferint dels uns als altres.
Per si de cas vull marxar ràpidament, on has estat, Martí?

Enllaços recomanats: Premis cinema