Dissabte, dia 2 de febrer, s'escau la festivitat de La Candelera. És ben conegut el refrany que diu: "Si la Candelera plora/ el fred és fora/ Si la Candelera riu/ el fred és viu". I encara hi ha qui hi afegeix: "Tant si plora com si riu/ no ha pas arribat l'estiu". D'acord amb la primera part resultaria que si el 2 de febrer plou s'ha acabat patir fred, i en canvi si aquest dia és assolellat i esplèndid continuarem amb la necessitat d'abrigar-nos. Però quan s'hi afegeix la segona part ens volen fer entendre que passi el que passi, tant si plou com si fa sol, en els inicis del mes de febrer estem encara en ple hivern. Si establim un paral·lelisme entre les estacions hauríem de considerar que el febrer és a l'hivern el mateix que l'agost a l'estiu. I ningú negarà que els primers dies del mes d'agost, i fins i tot la totalitat del mes, corresponen a l'estiu.
Que passada la festa de la Candelera molts anys ha fet dies de fred intensa en tenim nombrosos exemples. Podem recordar com l'any 1956 el dia de la Candelera va ser clar i assolellat, i aquella mateixa tarda es va girar una intensa tramuntanada que va ser l'inici de les tres llargues setmanes de fred glacial. Un període gèlid que els que els visquérem no oblidarem mai. Per altra part, la inusual i sorprenent nevada del dia 8 de març del 2010 ens corrobora que no només el febrer, sinó també les primeres setmanes de març són encara hivern.
La saviesa popular es manifesta en un ric elenc de refranys relacionats amb les pautes que marca el calendari. Algunes d'aquestes sentències són encara vigents i comprensibles i d'altres ja han perdut actualitat. Així antigament es deia: "Pel gener /els ous a diner". Era l'època de l'any en què les gallines eren més generoses i ens donaven més ous. Això en feia baixar el preu. Eren temps en què en el mercat diari hi havia un gran moviment de preus, en relació amb l'època de l'any, i fins i tot en l'hora en què s'hi acudia. Era com ara la Borsa; però en menor quantia. Ara amb les gallines de granja tot ha canviat. També relacionat amb la festa de la Candelera, un altre refrany diu, o deia: "Per la Candelera/ si no la fa al davant/ la fa al darrere". Es referia als estropells que una glaçada pot causar en els conreus si la floració s'ha avançat a causa d'uns dies anteriors d'inusitada bonança.
"Quan el dia creix/ el fred neix". Aquesta dita pot tenir dues interpretacions. Es pot referir a com s'intensifica el fred en els darrers dies de desembre i primers de gener, que és quan es comença a notar que s'allarguen les hores de durada de la llum solar. I també que a primera hora del matí, quan el dia va apuntant, el fred va en augment.
Referint-se al temps que fa el mes de gener deia el refrany: "Per sant Sebastià/ fa un fred que no es pot aguantar". És normal que tractant-se del 20 de gener sigui un dia de molt baixa temperatura. Precisament s'escau dintre la popularment anomenada Setmana dels barbuts, que se sol considerar la més freda de l'any. El nom de barbuts es deu als sants que ostenten una venerable barba, i que tenen la seva commemoració en aquella setmana de mitjan gener. I referint-se al fet que en aquelles dates el sol ja es fa notar en llocs més obacs, diu el refrany: "Per sant Vicenç / el sol toca pels torrents".
El març sol ser un mes amb moltes variacions climatològiques que poden alterar la salut de les persones, i ho explicita el refrany que diu: "Març, marçot/ mata la vella i la jove si pot". El mes d'abril és l'ideal perquè les pluges siguin beneficioses pels conreus. I normalment sol ser un mes en què plou sovint i amb ganes. La riquesa que per a la terra representen les pluges d'abril es manifesta en la dita: "A l'abril / cada gota val per mil".
El mes de maig, primaveral i exultant per excel·lència, té també el seu adagi referent a la pluviometria: "Pel maig / cada dia un raig", diu la veu popular. I és ben cert i comprovable que molts dies d'aquell mes el nostre país rep un més o menys important ruixat. Generalment en un mateix dia podem gaudir d'un sol esplèndid,i preferentment a mitja tarda, rebre una pluja imprevista, i també que després de la ruixada es torni a veure el sol, amb l'aparició de l'arc de Sant Martí.
Quan la sega es practicava pels sistemes tradicionals, el temps oportú era el mes de juny. Això pel nostre entorn comarcal, ja que més al Nord es retardava fins al juliol, i a la Cerdanya fins les primeres setmanes d'agost. Aquí sí que era vàlid el refrany "Pel juny/ la falç al puny". També al mateix mes s'aplicava la dita "De tard o de lluny/ Corpus el juny". Si s'argumentava que aquesta festivitat algun any s'escau en un dels darrers dies de maig, et replicaven que si no era la festa, sí que la vuitada sempre era dins el mes de juny. Però quan l'autoritat eclesiàstica ha suprimit les vuitades de gairebé totes les festivitats, entre elles la de Corpus, aquella rèplica ja no val. Un altre refrany que ha perdut validesa és el que deia "Per la Mare de Déu d'agost / a les set ja és fosc". I és que ara, amb l'avançament de l'hora oficial, en lloc de les set s'hauria de dir les nou.
"Per sant Andreu / pluja o vent / o fred molt greu". S'escau el 30 de novembre i encara que ens trobem a la tardor, alguns anys pot fer un fred realment hivernal, que notarem més, atès que la naturalesa humana és més sensible als primers freds, com també a les primeres calors.
Tanquem aquest llarg parèntesi i tornem a la Candelera. El nom popular amb què és coneguda aquesta festa es deu a la benedicció de candeles que es fa en la celebració de la Missa solemne. El nom oficial de la festivitat era el de la Purificació de Maria i presentació de Jesús en el temple. Arran de les reformes postconciliars, s'ha omès allò de la Purificació. En realitat es tractava d'un contrasentit ja que atesa la virginitat no hi ha motiu per a la purificació. Tanmateix la festa no ha perdut del tot el caràcter marià ja que va ser Maria la que va fer la presentació del seu fill. Però també es va sotmetre entre altres coses a la llei jueva de la purificació, com les altres mares del seu poble. Aquest ritual de la purificació després de la maternitat va continuar vigent entre nosaltres fins fa ben poc temps. Jo encara recordo com les dones que acabaven de donar a llum complien la cerimònia de la purificació, que també s'anomenava fer l'entrada a l'església. Quan ja els parts es resolien a la clínica, en rebre l'alta mèdica i abans d'abandonar el centre hospitalari, la mare, acompanyada de la llevadora, complia el ritual a la capella del mateix centre. Com tantes altres coses que no tenien gaire sentit, aquest ritus ha quedat com un record històric.
Com cada any, el proper dia dos de febrer es beneiran les candeles, i moltes persones conservaran aquesta candela beneïda , per encendre-la en dies de tempesta, mentre pronunciaran la tradicional invocació: "Sant Marc, santa Creu, santa Bàrbara no ens deixeu". I algú recordarà un altre adagi que diu "Només ens recordem de santa Bàrbara quan trona".
