A Enric Rodà; gràcies pare,
gràcies «Licu»
Família d'Enric Rodà. les preses.
Pare, durant tots aquests dies la gent ens ha anat parlant de tu i ens ha transmès com t´apreciaven i t´estimaven: «En Licu era un home noble, generós, dinàmic, amable, modest, exigent i considerat, mai tenia un no per a ningú, sabia com demanar les coses i com fer-les perquè tothom estigués content, sempre ha protegit els seus allà on fes falta i davant de qui calgués, ha portat i defensat els colors del seu club allà on ha anat, ha inculcat uns valors a les noves generacions, s´ha guanyat un respecte merescut, ho omplia tot tan sols amb la seva presència...». I és per tot això que has estat una persona excepcional.
Doncs tot això, pare, amb nosaltres ho has portat a l´infinit. Ens has ensenyat, com tu eres, a ser humils, respectuosos, optimistes, agraïts, a estar units i fer pinya, i has renunciat a moltes coses per les nostres il·lusions. Ara, com també voldries, serem valents i tirarem endavant, seguint tots els valors que ens has ensenyat.
I en nom teu i en el nostre propi, volem agrair el suport que hem rebut durant tots aquests mesos tan durs, i molt especialment a la nostra família, per ser-hi, a tots els professionals sanitaris de l´Hospital Sant Jaume d´Olot per la vostra professionalitat i tracte proper, als amics i socis de GIPSA per la vostra companyia inseparable, a la gran família del CEF Bosc de Tosca per tots els moments que li heu donat, i a tota la gent que ens heu acompanyat, a tots, moltes gràcies.
Call jueu, Patrimoni de la Humanitat
Carles Mallart. girona.
El sr. Eduard Herrero, el passat diumenge 20 de gener, fa un article de recopilació de dades del primer expedient davant la Unesco, el 1989, en el sentit de declarar Girona Patrimoni de la Humanitat, que és d´agrair. Només una persona que va participar directament en aquest tema amb l´ajut del CDS d´Adolfo Suárez a Girona, podia aportar tantes i variades dades que ens han de servir per al futur. Sense ànim de criticar totes les persones que varen participar en l´expedient i petició davant la Unesco esmentada, crec que varen pecar de dispersió i massa ambició, voler incloure en un mateix paquet la Devesa, la plaça Independència, la totalitat del Barri Vell, la Catedral, d´altres elements... Era massa ambiciós i, sobretot, assimilable a molts altres indrets del món. Ara bé, crec que es van rendir massa aviat i tot va quedar a l´armari.
També crec que seria un error ara fer un segon expedient centrat en el Barri Vell en la seva globalitat, malgrat que els que ens estimem Girona estem enamorats d´aquesta zona, crec que les nostres possibilitats serien escasses perquè és assimilable a molts i molts barris vells de ciutats del món. En canvi, centrant els nostres esforços exclusivament en el Call Jueu de Girona, les nostres possibilitats augmentarien de manera clara i contundent. Per què? Doncs per la seva exclusivitat; és el segon d´Europa després de Praga i el primer de l´Estat espanyol, abans de Còrdova i Toledo. Sense cap mena de dubte, això, sumat al seu bastant bon estat de conservació, amb la capacitat de convèncer que tenim molts gironins, si ens ho creiem, faríem la proposta imbatible.
Són nombrosos els contactes que arran dels dos articles publicats el novembre i gener al DdG vaig tenir, un d´ells, l´entrevista amb Dolors Reig, d´Amics de la Unesco de Girona, persona molt receptiva, i crec que són ells qui haurien de liderar, si volen, el procés de cara a aconseguir que el nostre Call Jueu fos declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, amb l´ajut tècnic, econòmic, institucional i voluntat política de l´Ajuntament de Girona, que és qui ha de fer la petició, si s´escau, a Cultura de la Generalitat de Catalunya, sr. Baulida, també amb l´ajut de tantes persones com hi hagi que ens estimem Girona que puguin sumar i aportar sobretot coneixements.
També Castellfollit de la Roca i el triangle dalinià Figueres-Púbol-Cadaqués entenc que tindrien grans possibilitats en el futur.
Sr. Herrero, comptem amb vostè, gràcies per la seva aportació. Estimem Girona.
Perdent la identitat
rogeli vancells. sant feliu de
guÍxols.
Què passa a Sant Feliu de Guíxols que des de fa uns quants anys hem anat perdent la identitat de ser la capital de la Costa Brava i pioners del turisme? Ara que ja quasi no ens queda res, ens trobem com ens trobem, amb moltes coses perdudes i amb una situació molt preocupant.
Primer es va perdre el tren, construït l´any 1892 amb capital privat, sense rebre mai cap subvenció de l´Estat, un tren que anava de Sant Feliu a Girona. El 1963 va passar a dependre de FEVE, i el 1969 va ser suprimit per l´Estat franquista, en contra de la voluntat popular, que, malgrat la manca de llibertat, expressà el seu malestar en veure la seva desaparició.
També es va perdre el Festival Internacional del Film Amateur de la Costa Brava, inaugurat l´any 1962, amb el concurs de diferents països al llarg dels anys i amb la col·laboració de la UNICA i la cooperació del C. E. de Catalunya. Aquest Festival tenia una gran importància mundial i era únic a l´Estat espanyol. Va desaparèixer l´any 1982, en perdre el suport de l´Ajuntament per causes econòmiques i elitistes. Però crec que el motiu principal va ser per qüestions polítiques.
El mes d´abril de l´any passat, l´Ajuntament va decidir suprimir també la càmera del temps de TV3, instal·lada al promontori de la Punta de Garbí, que donava una imatge preciosa i de contínua promoció a tot Catalunya de Sant Feliu i de la Costa Brava. Aquesta càmera tenia un cost anual de 17.000 euros i el nou Ajuntament va considerar que era una quantitat massa elevada. En canvi, l´Ajuntament de Platja d´Aro, amb molt bon criteri, n´ha instal·lat una, per promocionar encara més el seu nom i el seu turisme, amb un cost anual de 9.000 euros.
I per últim, fa pocs dies que es coneix que el Festival Internacional Porta Ferrada, amb 50 anys d´antiguitat, també es troba penjant d´un fil pels problemes econòmics i de dèficit que pateix, mentre l´Ajuntament pensa en la seva privatització. Crec que la solució més fàcil i viable seria reduir temporalment el seu pressupost i celebrar-lo únicament en el seu lloc natural, que és el conjunt del Monestir i Porta Ferrada, que inclou també l´ésglésia del monestir i el teatre-auditori N
