La millor vacuna contra la corrupció sembla consistir a haver tocat poc poder. Els grans partits que s'han alternat en les màximes responsabilitats institucionals, tant a Catalunya com a l'Estat, no paren de protagonitzar notícies sobre nous escàndols on es barregen comissions il·legals, pagaments opacs, tràfic d'influències, enriquiments personals, abús de poder... La pluja, gens fina, de novetats desagradables, cau sobre una població que ja ha perdut molta fe en els polítics pel fet imperdonable que ni van veure a venir la crisi econòmica ni semblen tenir les idees clares sobre com fer-hi front. Mentre l'atur i els impostos pugen, les prestacions socials baixen i el futur sembla cada cop més negre, cada dia ens saluda una nova història de sobres a final de mes, viatges familiars pagats, comptes suïssos i seus de partit moblades amb càrrec a subvencions europees per a la formació d'aturats. A més a més, la lentitud de les investigacions fa que els casos triguin molt a esclatar: el que ara ens escandalitza ja fa anys que va succeir i, per tant, les mesures que s'adoptin avui no evitaran que la porqueria del passat continuï emergint. De vegades, fa la sensació que la terra que trepitgem sura damunt un magma d'il·legalitats que només esperen una esquerda per fer erupció. Això no és excusa perquè no s'actuï de forma radical i acordada: tots els partits han d'apostar sense reserves per la transparència absoluta, molt més enllà del que exigeixen les lleis vigents, i han d'examinar-se per dins i depurar-se sense excuses ni excepcions. I encara més: hem de preguntar-nos si el paper dels partits i el seu funcionament intern, tan íntimament lligats al sistema electoral i a l'activitat de les institucions, propicien la corrupció, i en el cas probable que la resposta sigui positiva, no hem de perdre ni un dia més per canviar-los. Però, molt ens temem que, en el millor dels casos, la intenció dels partits polítics sigui la de canviar-ho tot perquè no canviï res.
