Almenys des de 1990, quan s'estava ultimant el TGV de Madrid-Sevilla, una de les més grans cacicades de la nostra història, va ser un clam que volíem un TGV Barcelona-Madrid i sobretot Barcelona-París. No va quedar opinador, polític, enginyer, o urbanista que no ens digués que sense el TGV a París no hi hauria futur.

Coneixes de seguida un articulista que agafa regularment la Renfe pel to, així sembla que els únics opinadors que agafem la Renfe són el Francesc Marc Àlvaro i jo. Per exemple, la companyia dóna dades de puntualitat que no es creu ningú, quan el tren va amb retard el que fan és treure'l i fora retard! La deixadesa és total a les estacions i als trens. Han reduït despeses en manteniment i en neteja. Tot plegat emprenya molt.

Així doncs, només quatre articulistes i algun polític d'esquerres vam discrepar sense cap èxit de la necessitat de fer el TGV, en definitiva gent neohippy de la més baixa estofa.

Ara resulta que tothom ha descobert l'escàndol de la Ciutat de les Arts de València, l'aeroport de Castelló i les grans infraestructures que tenen més sentit per a les grans constructores que per a la ciutadania. En aquest context, Germà Bel va publicar un llibre analitzant la inversió del TGV i dels aeroports, el llibre l'ha comprat tothom, però pel que es veu no l'ha llegit quasi ningú. La gent, ara de cop, es posa a criticar el TGV gallec o de qualsevol altra contrada espanyola. Però l'autor posa en qüestió fins i tot el TGV Barcelona-Madrid i el Barcelona-París. D'això ningú en diu res i aquests dies quan s'ha inaugurat el tram Barcelona-Girona-Figueres, poca gent s'ha atrevit a qüestionar-ho. Ara podem anar de Barcelona a Girona, o sigui 95 kilòmetres, en 37 minuts, és a dir a 154 km/h. Mentrestant per anar de Vic a Barcelona hi ha via única, quina vergonya! Per anar de Sabadell a Barcelona, 20 quilòmetres, triguem 36 minuts! El tren va a la meteòrica velocitat de 33 km/h!

Un país modern ho és per la seva xarxa de rodalia, no per la quantitat de kilòmetres de TGV. Els barcelonins rics podran anar a menjar, i sobretot a beure, al Celler de Can Roca sense quedar-se a l'hotel. En termes del temps que triga el metro, Girona serà un barri més de Barcelona, potser del districte de "10 barris". Ara, en termes geogràfics, els gironins ja són de l'àrea metropolitana de Barcelona! No sé per què estan tan contents.

La diferència entre fer un TGV o fer vies rectes amb un Talgo és de minuts en els trajectes, un Talgo pot córrer a 240 km/h, però en termes de cost un TGV val unes tres vegades més. El problema és que els periodistes mediàtics dels gran mitjans, els polítics que prenen aquestes mesures i els financers, no agafen mai un rodalia. Si l'agafessin cada dia, mai, mai dels mais haurien fet el TGV.