EN DIRECTE

Les xarxes socials i el món educatiu

 
Les xarxes socials i el món educatiu
Les xarxes socials i el món educatiu  

MEIUS FERRÉS Els anomenats Informers, pàgines de Facebook plenes de rumors anònims, van néixer ara fa un parell de setmanes a la UAB, amb un objectiu d'entrada ben innocent. Ara, amb una xifra de seguidors que creix exponencialment, s'han convertit en un fenomen que desborda professors, pares, responsables de centres educatius i els mateixos administradors de les pàgines. A molta gent els fa gràcia, i ho consideren un divertiment sense més importància, però n'hi ha que s'ho miren amb recel, i és que en alguns casos les comunicacions que s'hi estableixen traspassen certs límits, fins arribar a l'assetjament, la difamació o la calúmnia. Més enllà de discutir sobre la conveniència o l'oportunitat d'un tipus de comunicació com aquesta, s'imposa una reflexió global, per determinar com hem arribat fins aquí, quina responsabilitat hi tenim, sobretot perquè intuïm que si continuem per aquest camí, i mirem cap a una altra banda sense entomar-ho de cara, podem prendre mal.
En primer lloc, per sortir al pas de les veus crítiques d'aquells que serien partidaris de tancar immediatament l'accés a les xarxes socials, perquè "només fan que mal", podríem mirar de determinar si val la pena que un centre docent o els seus estudiants siguin presents a la xarxa. Hi han de ser per múltiples raons: per incrementar la transparència, des del moment que permet obtenir informació de manera directa i immediata, de part dels agents que la generen; per compartir coneixement, amb l'aprofitament de la intel·ligència col·lectiva; per millorar i intensificar les relacions interpersonals, entre companys i entre professor/alumne, perquè trenca barreres d'espai/temps; per crear comunitat, atès que ajuda a conèixer aspectes o aficions de les persones que tenim a la vora més enllà del dia a dia al centre; per denunciar allò que no ens agrada i que voldríem ajudar a canviar, i finalment per compartir amb la gent allò que ens preocupa, ens emociona, ens agrada o no funciona com voldríem. Precisament un dels grans actius de les xarxes socials en àmbit educatiu és que permet parlar de tu a tu amb persones i institucions, permet la conversa, i fomenta el diàleg. A més, la tecnologia permet explorar nous mètodes d'aprenentatge que revolucionaran l'ensenyament, com s'està veient. Tecnologia i educació ja formen un binomi indissoluble a hores d'ara.
En el cas dels Informers, els comentaris que hi apareixen solen ser trivials, divertits, alguns són pujats de to, però en cap cas es pot dir que siguin innocents. En el moment en què es traspassa el límit, des de l'anonimat, les conseqüències poden ser importants. El mal ja està fet. Hi ha qui ho compara als gargots que proliferaven a les taules dels pupitres i portes dels lavabos, però encara que el missatge s'hi assembli, aquí traspassem les portes del centre. Es fa broma de persones en públic, o se'n malparla, i això pot fer patir molt. És per tot plegat que la Generalitat de Catalunya ha decidit intervenir i s'ha posat en contacte amb Facebook perquè s'exerceixi un cert control i s'actuï quan calgui. Perquè la llibertat d'expressió és un dret fonamental, sempre que s'asseguri el respecte als drets i les llibertats dels altres.
Els nostres joves tenen a l'abast els darrers models d'estris tecnològics, i la xarxa els proporciona més recursos dels que puguin fer servir al llarg de la vida. Tot el món a les seves mans. No penseu que ja seria hora que els ensenyéssim a fer-ne un bon ús?
Hem cregut, erròniament, que els anomenats nadius digitals ja naixien ensenyats, i això no és així: és cert que saben pitjar botons, estan acostumats al sistema de prova-error i no es llegeixen les instruccions, busquen la immediatesa, són multitasca, però no se'ls ha ensenyat a diferenciar entre bones o males pràctiques, i no se'ls ha mostrat l'abast de les seves conseqüències d'un ús inadequat de la xarxa.
No existeix una solució màgica, però sí que tenim un camí per recórrer. Ens cal conèixer de prop el món en què es mouen els nostres fills, els nostres estudiants, per poder-los acompanyar en aquest aprenentatge. Com a pares i i com a educadors no els podem deixar sols en aquest procés. L'assetjament, el bullying, han estat presents tota la vida, però a través dels Informers ara traspassen els límits de l'aula, del pati de l'escola. Els nens i adolescents són vulnerables, no se saben defensar i menys quan l'atac els arriba per un mitjà nou que incorpora elements com ara la viralitat que pot espantar encara molt més.
Des de les nostres institucions educatives, des dels centres d'educació primària fins a educació superior, tenim una responsabilitat que no podem defugir. Hem de convertir la xarxa en un canal útil per a la universitat oberta, per a la docència realment interactiva, per al diàleg, per a l'obtenció d'informació fiable i objectiva. Hem de convertir els futurs professionals en persones expertes que puguin treballar, informar-se relacionar-se millor gràcies a l'aprofitament de la tecnologia. Aquest és el repte, i hi som immersos.

Enllaços recomanats: Premis cinema