Cartes

Pere Solà. Girona.

L'afany que té la Catalunya oficial per ser diferent del món que ens envolta pot portar-nos a situacions esperpèntiques com la que hem vist aquesta setmana. Algú s'imagina Berlusconi reunint-se amb els jutges i fiscals italians per trobar solucions a la corrupció? Hauria comportat un escarni mundial. Doncs bé, a casa nostra es veu amb tota la naturalitat del món que el president de la Generalitat, Artur Mas, envoltat de casos de corrupció pels quatre costats, es reuneixi amb totes les forces judicials i institucionals que han d'investigar el presumte finançament il·legal del seu partit i altres temes de presumpta corrupció de dirigents del seu partit. Sembla que ningú no s'hagi escandalitzat.

El que més em sorprèn, però, no és que Artur Mas hagi convocat aquesta pomposa cimera, ja que ell intenta eludir la pressió judicial sobre el seu partit, sinó que els màxims representants de la judicatura hagin acceptat el paperot de seure's en una taula amb el màxim dirigent d'un partit que està sota investigació judicial. Sembla més el model de la Veneçuela de Chávez que no pas el del suposat paradís al qual pretenen portar-nos.

Carta oberta als senyors Oriol Pujol i Xavier Crespo

Ramon Rovira i Regas. Sant Dalmai (Vilobí d'Onyar).

Disculpin. Em permeto fer-los arribar unes reflexions que considero imprescindibles. Jo crec que vostès no són culpables dels fets que la premsa els atribueix. Ho vull creure i necessito creure-ho. Però els demano que considerin els moments tan importants que viu el nostre país: ni més ni menys que la possibilitat d'aconseguir ser un Estat, allò que vàrem perdre fa 300 anys. Res que posi en perill aquesta il·lusió dels catalans, repetidament manifestada i, de manera especial l'11 de setembre, és acceptable. Només d'una manera democràtica i, principalment absolutament neta, tindrem alguna possibilitat d'aconseguir-ho. L'honestedat de les persones que encapçalen el camí no pot generar cap dubte. Així i tot sabem que és enormement difícil. El nostre model de país i societat que volem és Finlàndia, no Espanya. Qualsevol indici de corrupció, per petit que sigui, ha d'ésser esborrat. No podem donar cap motiu a tota aquesta xerrameca mediàtica que ens atordeix i que anirà en augment.

Ara mateix vostès no estan imputat en fets delictius, és veritat. Però les informacions difoses permeten dubtes. I no ens els podem permetre, ens hi juguem massa.

Els puc demanar que renunciïn al llocs que ara ocupen? No sé quina és la manera més adient, vostès ho decidiran. Estic segur que la renúncia a l'aforament de què disfruten, en ser diputats, escurçarà la resolució i aclariment del cas. Renunciïn a l'aforament i defensin la seva honorabilitat, de la qual no dubto, als tribunals, com qualsevol ciutadà. Ben segur que, un cop aclarits els fets, podran tornar a la seva activitat política i els catalans els reconeixeran el sacrifici d'ara.

Ho puc esperar de vostès?

El país no està

per rebomboris

Pedro J. Piqueras Ibáñez. Girona.

A més de l'oportunitat de fer un acte ?d'exemplaritat com el que va tenir Mariano Rajoy dissabte passat i que potser no va saber aprofitar, penso que cal tallar d'arrel la demagògia i l'agitació que arriba fins a l'absurd amb peticions com la d'Izquierda Unida (IU) de convocar eleccions anticipades o la petició de dimissió pel PSOE. L'oposició ha de realitzar el seu paper fiscalitzador sense oblidar la seva responsabilitat institucional, sense hipocresies i sense crides a l'aldarull. Rubalcaba té l'ocasió de mostrar quina és la seva alçada política. La democràcia té prou mecanismes de regulació i denúncia de la il·legalitat perquè els oportunistes s'acarnissin a utilitzar vies paral·leles. Estic convençut que el país no està per rebomboris.

Gràcies, senyor

Miguel Ángel Revilla

CATI BABOT ARTIGAS. banyoles.

Em refereixo a l'expresident de Cantàbria i encara diputat del seu Parlament. He tingut ocasió de veure algunes de les seves intervencions televisives últimament i m'ha atrapat el seu carisma. Penso que fan falta molts polítics que parlin de manera entenedora com ell i diguin les coses pel seu nom i no les paraules enrevessades que utilitzen normalment i deixin també de banda els seus posats i gestos estudiats, que els fa veure tan llunyans de la gent del carrer. Sobretot, els demanaria que esborressin dels seus rostres el somriure sorneguer que sempre els acompanya en les seves aparicions públiques, rodes de premsa, entrevistes... que sembla que els mata l'avorriment i que perden el temps donant explicacions a la gent ignorant que els escolta i que no poden arribar al seu alt nivell. Gràcies, senyor Miguel Ángel Revilla, per ésser com és.

Una mica d'optimisme,

si us plau

David Arboix i Arús. Banyoles.

Obro un web de notícies qualsevol, avui mateix, ara, fa dos minuts: corrupció, crispació social i política, vagues anunciades, robatoris, insults, demandes per males gestions empresarials, dimissions, dopatge esportiu... no me'n salto cap! Penso: no hi ha res més positiu per publicar? Tan malament ho fem tots plegats? Malgrat tot segueixo sent optimista i confio en la persona. Ens manca, això sí, un canvi de mentalitat i això és una tasca que requereix temps i esforç.