Algunes definicions a l'atzar

Per altra banda, tindríem també Democràcia: Govern en què el poble exerceix la sobirania; comunitat o estat governat democràticament; partit democràtic; part democràtica d'una nació. Justícia: Virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat, hom és inclinat a donar a cadascú el que li pertany, a respectar el dret, una de les quatre virtuts cardinals. Llibertat: Estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, de qui no està constret per una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa, etc. I alguns sinònims de llibertat serien els següents: Independència, autonomia, facultat, dret, poder, llicència, lliure arbitri o lliure albir i discreció.

Malauradament, i com a contraposició al que s'acaba de citar, trobaríem: Corrupció: Acció de corrompre o de corrompre's; l'efecte. Corrupte: Corromput. Corruptor: Que corromp. I com a sinònims de Corrompre hi hauria aquests: Podrir-se, infectar, avariar, tarar, entacar, contaminar, infectar, depravar, pervertir, endolentir, espatllar, embrutir o embrutar, viciar, malmetre, desgraciar, malejar, gangrenar-se, degenerar i embordonir-se. També em ve al cap (no sé perquè) el verb Subornar: Induir amb una recompensa, amb un esquer, a fer alguna cosa contrària a un deure. I suposo que per una entranya associació d'idees em ve al cap també la paraula Sistema: Tot orgànic, conjunt les parts del qual estan coordinades segons una llei, contribueixen a un determinat objecte (...) manera de procedir governada per lleis o regles generals, etc.

Davant d'aquest panorama tan desolador penso inevitablement en el verb Netejar i en alguns dels seus nombrosos sinònims, com per exemple: rentar, abstergir, detergir, desempastifar, passar el drap (o l'espolsador, o la baieta), fer una repassada, fer dissabte, bugadejar o fer bugada, fregar, esterrejar, denejar, escurar, rostar, rasclumejar, estrijolar, acondiciar, aigualejar o esbandir, espuçar, etc. Ara bé, el problema es presenta a l'hora de voler fer neteja de vicis incrustats en el propi ADN de l'imperi espanyol. Com es desinfecten gairebé 600 anys de corrupció, de corruptes, de corruptors, de suborns i de sobres? Hi ha algun netejador prou potent per poder eliminar tanta porqueria?

El que fins fa pocs anys, repeteixo: fins fa pocs anys estava considerat com una bestiesa (animalada, rucada, burrada, poca-soltada, ximpleria, o disbarat), és a dir, el fet de creure que Catalunya s'havia d'independitzar d'Espanya per a convertir-se en un nou estat d'Europa, ara ja representa la voluntat de la majoria dels ciutadans del nostre país. Però alguns encara es pregunten què ha passat perquè en tan poc temps tants catalans i catalanes hagin canviat d'opinió i hagin deixat de veure la nostra futura independència com una bestiesa. És trist d'admetre, però és així i s'han de dir les coses pel seu nom, per tant, diguem-ho amb claredat: perquè durant la bogeria de la bombolla immobiliària i de les vaques grasses a gairebé tothom ja li anava bé ser espanyol. És ara, quan ens tenen mig escanyats amb tantes retallades en serveis públics bàsics, quan s'ha acabat la feina per a tothom, quan ha arribat l'atur, els drames, la misèria, els desnonaments, els suïcidis, etc, és ara, quan tothom fa números i s'adona que sols, sense Espanya, aniríem molt millor.

En aquest sentit, caldria fer entendre als partits catalanistes, nacionalistes i independentistes que és ara o mai, que s'ha d'aprofitar aquesta oportunitat per fer-nos grans i esdevenir lliures i que no la podem perdre amb les lluites internes de sempre. Però també ho ha d'entendre la societat civil, que en aquest cas cal recordar que va ser qui va convocar la manifestació de la Diada i qui va iniciar tot aquest procés. I cal que ho entenguin els autònoms, els treballadors, els empresaris, els funcionaris, els jubilats, els aturats i els joves. O sigui, tot el país. És ara o mai. I compte, perquè hi estem molt a prop; ho tenim a tocar, gairebé a la punta dels dits. Ho tenim tan a prop que Espanya fins i tot ens ha enviat els seus espietes, els que abans eren al País Basc, els que espiaven en temes de terrorisme. Si l'Estat estigués tan segur d'ell mateix i de la seva indivisible unitat, no estaria pas tan espantat.

I sabeu per què està tan espantat, l'Estat espanyol, amb el Govern Rajoy inclòs? Doncs, perquè no hi ha cap estat membre de la Unió Europea que pugui engarjolar un Govern i un Parlament "regional", i menys encara per voler celebrar un referèndum per saber què vol el poble. És més: es pot engarjolar més de mig país per independentista? Com? En camps de concentració? Per això estan tan espantats, perquè no poden fer res contra la voluntat majoritària d'un poble. I és per això que avui he triat algunes definicions a l'atzar.