És difícil fer una anàlisi de l'actualitat política perquè hi ha massa temes per triar i s'encadenen brutalment i ràpida els uns amb els altres, o n'emergeixen de nous; el problema que se'm planteja és per on envestir la realitat, sobre quin tema cal fer literatura i quins mots embastaré en el text per fer-lo comprensiu al lector. La realitat cavalca en Twitter.
El dijous de la setmana passada la portada del Diari de Girona oferia un paisatge desolador sobre la realitat que et feia venir ganes de tornar al llit: la corrupció s'ha ensenyorit del dia a dia periodístic; la part alta del diari l'ocupava la imputació de Xavier Crespo, al mig la fotografia d'en Jaume Torramadé i de la Minerva Amador acusant-se mútuament, a la dreta s'informava que la Guàrdia Civil havia detingut al president de l'ICS, i a l'esquerra: "Més de 10.000 aturats gironins fa més de dos anys busquen feina" i a sota mateix: "El PSOE força José Zaragoza a deixar la direcció del grup parlamentari socialista". Tres notícies petites innòcues també destacades a la portada. Ullada la portada de dalt a baix la percepció que es rep sobre l'actualitat és que està curulla de corrupció i d'embolics.
Aquest panorama tràgic presentat pel Diari de Girona l'acompanyo amb altres informacions del mateix dijous recollides en altres mitjans que assenyalaven el gran nombre de suïcidis a l'Estat espanyol, conseqüència de les drogues i de la desorientació existencial dels adolescents, també per culpa d'algun desnonament; la corrupció fora de Catalunya l'encapçala en Bárcenas, que després de cruspir-se presumptament els estalvis del PP s'està passejant a tothom, igualment sobresurten arreu les afirmacions i ?contradiccions, les mentides, del PP sobre aquest afer; més d'un informatiu parla del desgavell de Bankia, el gran forat negre per on s'han escolat diners i que fou ajudat per l'Estat a fi de neutralitzar l'alarma social que hauria endinsat el país en un corralito argentí, tanmateix la seva ?acció no ha servit per parar la crisi que avança sense aturador i ara ja ningú sap si era millor haver deixat caure Bankia i no haver-li injectat tants milions d'euros.
Molts temes per tractar i cap de bo, potser el dibuix del present s'hauria de fer amb llenguatge telegràfic o de Twitter perquè ens mancaria espai en el diari per encabir-hi tot el que passa. Un munt informatiu que contrasta vivament amb la sequedat de notícies de l'estiu, quan la política se'n va de vacances i s'han d'imaginar per farcir els diaris monstres del llac Ness en els estanys, rius i aigües costaneres catalanes. Ni l'home que mossega al gos mereixeria cap titular a hores d'ara.
Què dir de les investigacions de Método3 i els seus aparells sofisticats que tot indica que han escorcollat a tothom? I del senyoret Urgandarin, que gestionava el grup Nóos i de la presència mediàtica de Corinna, l'amiga entranyable del Rei, tal com tothom l'anomena -quina vergonya deu passar la reina Sofia!-? Entra en el rol de reina la humiliació i que el rei presumeixi de cortesanes?
La rebolcada que li fer Rajoy a Rubalcaba en el debat de política general, que vaig escoltar amb atenció, també mereix que li dediqui quatre mots: Rubalcaba està amortitzat políticament. Rajoy i el PP tampoc fan bona cara. S'atomitzarà políticament Espanya i apareixeran partits antisistema que es presentaran a les eleccions per entrar en el sistema? Qui assumirà el paper del còmic BeppeGrillo?
Voldria parlar sobre el programa televisiu El Gran Debate, que es dedicà a espiar Urgandarin de forma obscena en l'avió que el portava a Palma de Mallorca per arribar a la conclusió que estava nerviós. Quin descobriment! Com no ha de neguitejar un individu quan un jutge li pot sacsejar la vida. Ho presentaren com "una gran primícia informativa" fins alguns tertulians felicitaren en Jordi González. Opino que és el pitjor entrevistador de la televisió. No sé si és en excés bona persona i no vol ferir, però els seus intervius resulten banals i llepaires.
Mentre a Tele5 fan un debat polític a La Sexta fotocopiant-lo fan exactament el mateix, i l'expresident de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, que sembla destinat a ser candidat a la Moncloa, una setmana surt en una i la següent a l'altra per explicar el mateix. Hi ha interès a trobar relleu als partits convencionals massa corruptes. Itàlia, després del període de tangentopolis, va ser el populisme d'Umberto Rossi i de Silvio Berlusconi els que finalment s'apropiaren del poder.
Voldria també escriure sobre la votació excepcional del PSC desmarcant-se del PSOE. El PSC ha matat el pare alliberant-se del complex d'Edip? No fa un any parafrasejant a Jorge Luis Borges que digué "el peronismo no es malo, ni bueno, és incorregible" vaig escriure que la relació del PSC amb el PSOE no tenia arranjament. Doncs rectifico: els del PSC han trencat la disciplina de vot. Una trampa de CiU, ERC i IC? És possible, ara, comparada amb els paranys que li ha preparat el PSOE, és irrisòria. La Carme Chacón no votant ho ha resolt fatal, díscola pel PSOE i pel PSC una insubordinada. Ella tan arribista ha deixat escapar l'oportunitat de liderar el PSOE i el PSC ha fet un exercici d'autoafirmació de personalitat.
Cada jorn neix una sobrecàrrega política, una verdadera saturació que impedeix un tractament específic dels temes i dificulta a l'articulista la tasca d'escollir el més interessant per motivar l'atenció del lector. La meva intenció ha estat garbellar l'actualitat.
