Avui, Diumenge de Rams, comencem la Setmana Santa. Es beneiran les palmes i palmons i les branques de llor i d'olivera. Demà escoltarem el Pregó. Dimecres sortiran els manaies. La nit del divendres se celebrarà la Processó. I la nit del dissabte tocaran a Glòria. Al carrer en poca cosa més es notarà la singularitat d'aquesta setmana. En l'interior dels temples, amb més o amb menys participació, s'hi celebraran els oficis propis d'aquestes solemnitats. No és exacte el que acabem de dir que al carrer no es notarà la singularitat d'aquesta setmana, ja que sí es donaran unes notes ben característiques. El nombre de turistes que ens visiten es veurà notòriament augmentat. Especialment al barri arqueològic i als entorns de l'històric Call cada dia s'hi concentra un considerable contingent de visitants i curiosos. I en aquests dies seran encara molts més els que s'hi trobaran. També es veuran molt més concorregudes les carreteres, especialment les que ens comuniquen amb les poblacions costaneres. I notarem que molts gironins aprofiten aquestes petites vacances per abandonar la ciutat i gaudir de la natura vora el mar o en els paratges de les nostres muntanyes. També alguns ho aprofitaran per viatjar a centres turístics o a països que sedueixen pel seu atractiu. Hi haurà un cert intercanvi, mentre uns vindran a casa nostre atrets per la riquesa artística, històrica i arqueològica que enclou la ciutat, uns altres, que ja hi viuen cada dia, l'abandonaran per gaudir de nous horitzons.

En un temps que ens sembla molt llunyà, però que els més grans podem recordar, aquesta setmana es vivia d'una manera molt diferent. En el fons i en l'essencial encara es manté; però no en l'exterior. La Setmana Santa era la culminació d'una Quaresma que s'havia viscut amb un rigor extrem. En èpoques més reculades durant tota la Quaresma se suprimien tota mena de festes. Es tancaven les sales de ball. Els àpats familiars es caracteritzaven per la seva austeritat. Abundaven els actes penitencials. I ja en el anys de la nostra infantesa i joventut, els dies de la Setmana Santa no se'ns permetia cantar ni tocar el piano, a les cases que en tenien. I fins i tot els programes de ràdio eren estrictament de caràcter religiós. Des del Dimecres Sant fins al Dissabte de Glòria se suprimien els espectacles públics. El Dijous i Divendres Sant estava prohibida la circulació de vehicles pel centre de la ciutat. I tot l'ambient urbà era de religiós recolliment. La tarda del Dijous Sant els carrers es veien molt concorreguts pel ciutadans que anaven a visitar el monuments en la vintena de temples en què s'adorava el Santíssim. Per aquella ocasió moltes famílies sortien de casa corporativament, algunes integrades per gent de tres generacions. El seu comportament era seriós, es parlava en veu baixa. Fins i tot el vestuari era d'acord amb la circumstància. Vestit fosc, mantellina les senyores. Això no impedia que algunes aprofitessin l'ocasió per lluir les més preuades joies que tenien guardades en el seu recòndit i ben custodiat escriny.

En aquell temps, pels nostres carrers no es notava la presència de turistes; però sí la dels gironins que ja no vivien a la ciutat i que en aquella ocasió hi retornaven any rere any. Fins i tot els gironins residents a Barcelona s'havien agrupat en una institució legalment reconeguda. I assistien corporativament a la processó del Divendres Sant. El mateix divendres, en acabar els oficis del dia, que, a la Catedral, havien durat des de primera hora del matí fins al migdia, el Capítol de la seu, presidit pel prelat i acompanyat per la corporació municipal, es traslladava a l'excol·legiata, ara Basílica, de Sant Feliu, per venerar el patró de la ciutat, Sant Narcís. Una cerimònia una mica estranya, i que costava d'entendre el seu encaix dintre les celebracions de la Setmana Santa. En aquella ocasió, i per presenciar el pas d'aquella solemne comitiva, es reunien al peu de l'escalinata un bon grup de fidels que havien assistit als cultes catedralicis. Entre els quals hi eren sempre els gironins vinguts de Barcelona. Era l'ocasió de retrobar-se amics i coneguts, molts dels quals era la única ocasió de l'any en què coincidien. Era també el moment de recordar antigues anècdotes de joventut, i les novetats que s'havien produït des de la darrera trobada. En aquella ocasió, el canonge obrer portava una bossa amb unes plaques rodones de cera, unes de color verd i altres de vermell, que portaven gravats emblemes de la passió, i en feia ofrena als assistents a l'acte, i als qui en col·leccionaven. Jo encara en conservo alguna.

Quan els mitjans de comunicació no s'havien desenvolupat com en els darrers temps, en vigílies dels dies sants sortia el pregoner o nunci municipal i a les cantonades ja previstes, a toc de trompeta, anunciava el que l'autoritat ordenava observar per a aquells dies que s'apropaven. Manaments i prohibicions que el ciutadà havia de complir. Demà, els que voldrem, podrem assistir lliurement a la proclamació del Pregó de la Setmana Santa. No serà a toc de trompeta. No es parlarà de preceptes i obligacions. Ni d'imposar devocions, silencis ni dejunis. Però sí que es formularan invitacions i propostes. I cadascú continuarà sent lliure d'actuar d'acord amb les pròpies conviccions i ideologies i creences.

Ens disposem a viure una nova Setmana Santa. Cadascú la celebrarà a la seva manera i amb tota llibertat. Uns emprendran un a ruta turística. Altres passaran els dies en la segona residència o en una casa de turisme rural o en un establiment hoteler. Vora el mar, a la muntanya o al camp, fora del tràfec urbà. Alguns assistiran a les cerimònies al temple del lloc on s'hauran desplaçat; altres faran esport o turisme. Enguany molts es quedaran a casa descansant o treballant, obligats a estalviar per notar menys les retallades de la nòmina. Pocs o molts continuarem, com sempre, assistint als oficis propis d'aquestes diades. També en això les coses han canviat. Han canviat els horaris. S'han abreujat algunes cerimònies. Se n'han suprimit d'altres. Ja l'any 1956 s'iniciaren les reformes. En general , amb el propòsit d'acostar-se als orígens. I l'actualització de les celebracions ha anat continuant. La vivència de la nostra Setmana Santa ha guanyat en aprofundiment i en senzillesa i autenticitat. Els oficis són més participats. S'han deixat de banda aspectes espectaculars, per entrar més en el que és essencial. La Setmana Santa d'ara es molt diferent a la de cinquanta anys enrere. No és millor ni pitjor, simplement és diferent, amb molts punts a favor de la d'avui. La sinceritat i autenticitat de la pregària personal correspon a la intimitat de cadascú. Però en la celebració dels oficis abans hi havia més espectadors que participants, mentre que ara hi ha més participació que espectacle.