En els pràcticament sis anys de crisi, han canviat moltes coses en el món econòmic i laboral, però l'aparell ?politico?administratiu, tant de l'Estat com de la Generalitat, és manté inalterable. Fa uns mesos va ser el Govern central el que va presentar un projecte per reformar l'administració local. Tenia molt de foc d'encenalls i poca substància. El de la Generalitat sembla que va pel mateix viarany. Ambdues reformes posen l'accent en la limitació salarial dels edils. Com afirmava ahir al Diari de Girona el primer Secretari del PSC, Juli Fernández, és "la xocolata del lloro". Per descomptat que s'ha de posar ordre a la disbauxa salarial i al festival de dietes i altres conceptes que contribueixen a l'opacitat de les retribucions. Ara bé, el problema de les administracions públiques -per a quan una reforma seriosa de l'administració central i de la Generalitat?- és molt més complex. "L'objectiu principal és la reorganització i racionalització de l'administració catalana", sostenia ahir al nostre diari el catedràtic de Dret Administratiu de la UdG, Joan Manuel Trayter. Canviar el nom de les diputacions pel de vegueries és canviar per no canviar res. I deixar que la fusió de municipis sigui voluntària és una proposta estèril. Ningú no renuncia mai a la pèrdua d'un determinat poder, sigui petit o gran. L'única proposta amb certa substància és la que afecta uns Consells Comarcals que en el seu dia CiU es va inventar per controlar el territori enfront del poder que aleshores tenien els socialistes en les grans ciutats. Sembla que la llei va encaminada a suprimir els miniparlaments en què s'han convertit els Consells. Caldrà veure, però, com es distribueixen els serveis que actualment gestionen. Tenim, doncs, dues propostes de reforma de l'administració local, una del Govern central i l'altra de la Generalitat. El dubte és si són reals o es tracta de marejar la perdiu a l'espera que la tempesta de la crisi escampi per deixar-ho tot igual.
