Hi ha fets que indignen i que representen tot una simbologia de la poca eficiència i de la manca absoluta de consciència sobre la realitat actual. Si es comissen 380.000 ous en una operació antidroga a la Jonquera i aquests ous només compartien transport amb la droga, el més lògic és repartir-los entre aquells que els podrien necessitar abans no es facin malbé, tal com reclamen el Banc dels Aliments, la mateixa policia i fins i tot el president de l'Audiència de Girona, però, per a la jutgessa de Figueres que ha decidit destruir-los, es més fàcil llençar que aprofitar. Un signe més d'una opulència mal entesa i molt allunyada de les 41.000 persones que tenen necessitats alimentàries a les comarques gironines.
Si mirem les estadístiques, la jutgessa no està tan lluny d'allò que encara és un fet habitual a tota la Unió Europea, on un ciutadà normal llença una mitjana de 180 quilos anuals d'aliments, es a dir, 89 milions de tones anuals malbaratades entre tots els països d'Europa i, mentre aquests tics de riquesa segueixin marcant els nostres hàbits, no ens ha d'estranyar que institucions, organismes i administracions públiques segueixin tenint el malbaratament com a cultura quotidiana.
I mentre uns llencen sense pensar en tot allò que es podria aconseguir amb el menjar llençat, augmenta el nombre de persones que entren dins els nivells d'allò que es pot considerar pobresa. Tant és així que l'índex de pobresa a Catalunya supera ja en vuit punts la mitjana europea, segons dades de finals del 2012. Els ous que es volen destruir a Figueres no són el més important, ni tampoc seran, per desgràcia, el primer cas de malbaratament alimentari però, allò que compta no és el fet, sinó el que aquest representa, i amb una simple rectificació ens ho podíem estalviar.
