Pudor a la N-II

Enric Mestres Girbal. TOSSA DE MAR.

En un país on l'administració no és precisament famosa per la seva celeritat, fa pensar la rapidesa amb què s'han posat d'acord la Generalitat, Foment i Abertis a fi que els camions passin per la AP-7. Vagi per endavant la meva simpatia per la gent de Bàscara i d'altres pobles de l'Empordà que durant tants anys han vist la seva tranquil·litat sacsejada pel constant pas d'aquests monstres de la carretera, però aquest ràpid desenllaç ofèn molts narius. Qui és l'organitzador del bloqueig de la carretera, consentit pels que manen? No ha trobat la Generalitat /Foment un altre sistema per rebaixar la tensió i, al mateix temps, no perjudicar les empreses i comerços que hi ha al llarg de la N-II? És una medalla que es vol posar el flamant nou conseller, com l'altre es va lluir amb la venda del Ter-Llobregat? O és una conxorxa entre amics per tal que Abertis, ara que el trànsit ha baixat, no perdi diners?

Moltes preguntes i poques respostes i, francament, no crec que en Vila faci cap comentari, però aquí queden com un homenatge a la celeritat (per una i primera vegada) de l'administració catalana.

Un Trueta ben senyalitzat i de fàcil aparcar

Juan José Muñoz Gómez. girona.

Amb quina cara et quedes després de deixar un familiar a les consultes externes, anar a veure un parent o a un amic hospitalitzat o deixar de treballar i en sortir trobar-te que el teu cotxe té una multa o que se l'ha emportat la grua del recinte de l'hospital i tot per la falta de lloc per aparcar?

Quan el 9 de gener del 2012 es van inaugurar les consultes noves de l'Hospital Trueta no es va pensar en l'impacte que produir l'increment de cotxes i que caldria l'augment de llocs per estacionar a la zona en qüestió; al reduir l'activitat de l'ambulatori Güell en un 70% o més, aquest volum de persones, entre pacients, personal, estudiants, comercials i proveïdors, s'incrementà a l'àrea del Trueta, diria que es va duplicar o triplicar el moviment de persones que busquen un lloc per aparcar. En crear aquestes noves consultes es va prescindir de la meitat del pàrquing de la zona nord, sumada a la ja existent disminució de places de la façana anterior de l'hospital pels enormes pedrots que limiten a estacionar en una sola vorera i l'augment de taxis, va donar com a resultat un caos, i que els conductors són temptats d'aparcar a les zones prohibides, sobre la vorera, el carril bici o on puguin.

La impotència i indignació com a víctima de dues multes em donen la força per fer aquesta carta, perquè la solució ja no passa per la reclamació a l'Ajuntament: el problema va ser generat per les presses de fer les noves consultes i la mala previsió del que podia passar a l'àrea de l'hospital en el tema aparcaments. Han passat quinze mesos i tot continua igual o pitjor i això no acabarà i seguirà havent-hi més afectats fins que la direcció de l'hospital no solucioni el que està passant aquí fora.

Més sobre bilingüisme

Joan Boronat Lecha. blanes.

Demano a la Sra. Maria Caro que torni a llegir la meva carta del 16-04-13. Enlloc parlo de resolucions del TSJC, ni de la Irene Rigau. El tribunal al qual em refereixo és el Constitucional, que tant ens perjudica. No acabo d'entendre tanta despesa en sous de diputats, senadors i tants governs autònoms, si al final els que tallen el bacallà són aquells senyors. Als països democràtics prenen les decisions importants mitjançant de referèndums. Enlloc insinuo estar en contra del bilingüisme; si llegeix bé la meva carta, veurà que sóc partidari d'incrementar l'ensenyament del castellà; només dic que ha de ser Catalunya qui ha de tenir el dret de decidir-ho. Catalunya no és bilingüe, ho som alguns catalans. Els que defenseu tant el bilingüisme us penseu que és que uns parlem en català i altres en castellà. Que els nens estudiïn català, no és suficient; quan surten de l'escola, juguen o es relacionen en català? Conec poques persones que hagin practicat el bilingüisme tant com jo, que m'he criat amb el català i el castellà a casa; amb la meva família parlava com volia, segons amb quin parent; però a l'escola, m'obligaven a parlar en castellà, després d'haver cantat el Cara al Sol al pati. Vostè diu ben clar que a Catalunya s'imposa l'ensenyament exclusivament en català; és millor no dir aquestes coses, hi ha gent que se les pot creure. O potser volia dir que s'ensenya castellà parlant en català? El que compta és que els alumnes surten de l'escola dominant les dues llengües; sense haver-los obligat a parlar en català al pati, ni a cantar els Segadors. La meva crítica és contra les institucions catalanes que no saben, o no els interessa, posar-se d'acord per treure'ns d'aquest estat de colonitzats que patim des de fa massa.

Per un error en la font d'informació, en el reportatge sobre Roba Amiga publicat dilluns a la pàgina 9 el nombre de contenidors i de tones de roba estaven intercanviats. A les comarques gironines hi ha 311 contenidors i es recullen 995 tones de roba. A més, el nombre d'empreses que formen Roba Amiga són cinc.