ELS ESCENARIS ECONÒMICS MÉS CATASTRÒFICS JA SÓN AQUÍ

01.05.2013 | 06:30

Els escenaris més catastròfics que economistes i centres d'estudis van plantejar per a l'Estat espanyol a l'inici de la crisi van semblar llavors, en aquells dies del 2008, deliris d'insensats amb ganes de destacar. I segurament ho eren. Però aquells pronòstics ja són aquí, convertits en realitat. La frontera dels cinc milions d'aturats va saltar en els primers assalts del combat, i la darrera EPA ens ha trencat també la trinxera psicològica dels sis milions. Ara, el govern, que en l'últim Consell de Ministres va semblar canviar d'estratègia i deixar de fer pronòstics benintencionats per començar a preparar a la gent per al pitjor, anuncia que l'atur arribarà al 27% i que no baixarà del 25% en tot el que queda de mandat de Rajoy. Tenint en compte que les previsions del Govern central sempre han quedat per darrere de la realitat, la possibilitat que aquesta tendència es repeteixi i que, un altre cop, la realitat sigui pitjor que la previsió, resulta paorosa. Afortunadament, també l'erren els qui prediuen el que serà sostenible. De la mateixa manera que fa quatre dècades que sentim a dir que el petroli s'acaba -de fet, podria ser que tornés a baixar de preu i tot-, també està resultant que no hi ha un trencament social inevitable un cop l'atur arriba al 25%. Per sort, la societat és molt més flexible i maleable que el que calculen els científics socials. Els ciutadans ja fa anys que estan donant una lliçó de resistència i capacitat d'adaptació als polítics que dia rere dia demostren amargament la seva impotència per treure'ns del forat. Tanmateix, encara que no sabem on és el límit, segur que n'hi ha. Segur que és urgent que el Govern central l'encerti i que el Govern alemany i els seus aliats cedeixin d'una vegada. La flexibilització del dèficit que s'acaba d'aplicar -i que s'ha traduït en una insuficient flexibilització del de les comunitats autònomes- deu ser un símptoma de que aquest procés podria haver començat. Alhora, és segur que cal que el Govern central apliqui amb decisió mesures per aconseguir que els bancs obrin l'aixeta del crèdit, condició imprescindible abans que cap altra per treure el país del bloqueig econòmic, i que s'orienti la lluita contra el dèficit en direcció a l'aparell de l'administració central, el nucli de la qual continua intacta. Agilitat burocràtica, crèdit i austeritat amb seny. Els problemes són molts i les solucions complexes, però és segur que per això és pel que han de començar. Cal que en siguin capaços d'una vegada.

Enllaços recomanats: Premis cinema