No hi ha manera que els grans temes d'Estat neixin d'un sòlid consens parlamentari que estabilitzi l'aplicació de la normativa i impedeixi que la demagògia i els vaivens polítics danyin el patrimoni públic o degradin serveis tan essencials com l'educació o la justícia. Els continus canvis de legislació que succeeixen a cada victòria electoral provoquen situacions tan pernicioses com les que mostren les estadístiques del fracàs escolar o la destrucció de paisatges naturals irrepetibles que han desaparegut davant l'avanç insaciable dels apartaments que es construeixen a escassos metres del mar. El PP acaba d'aprofitar la clamorosa majoria absoluta que va recollir a les urnes per fer un altre pas més enllà a la sempre controvertida Llei de Costes. El resultat és tan polèmic com tots els anteriors. La nova Llei de Protecció i Ús Sostenible del Litoral redueix vuitanta metres la protecció de la zona de servitud i indulta urbanitzacions que envaeixen el domini públic. Un total de 206 concessions en zones de domini públic del litoral català podran prorrogar-se fins a l'any 2063 quan l'anterior llei ho limitava fins al 2018. La nova normativa dóna un tracte especial a Empuriabrava, Santa Margarida i Platja d'Aro. És obvi que hi ha algunes situacions que requerien una solució administrativa, però la primera lectura de la nova llei suposa un pas enrere respecte a la de 1988 que va suposar un avenç important en la protecció de tot el litoral, que és el principal actiu que tenen els municipis turístics. D'altra banda, i al marge del soroll que genera la batalla partidista, no sembla gaire prudent que la nova llei obri la porta a excloure determinades urbanitzacions edificades a cent metres del mar a petició dels ajuntaments. Un simple certificat municipal bastarà per excloure-les de la zona de servitud. Una amenaça contínua.
