El passat diumenge 26 de maig es va cloure la Primavera Cultural 2013, una iniciativa de la Universitat de Girona que ha procurat ajuntar esforços per presentar una potent oferta lúdica, artística i cívica, a partir de les activitats que duen a terme els estudiants, d'altres membres de la comunitat universitària, i aportacions exteriors que s'han concretat, per exemple, en concerts al convent de Sant Domènec o en intervencions com ara la que es va fer en el marc de Girona Temps de Flors en el pati de Les Àligues.

En la cloenda de la Primavera Cultural, el Cor de la UdG va demostrar la seva maduresa amb l'execució d'una peça rellevant de la composició contemporània, el Rèquiem de John Rutter, a més d'altres fragments de la seva obra, amb l'acompanyament de solistes destacats del panorama musical gironí, com l'arpista Abigaïl Prat. Aquesta és la demostració d'una pràctica que el Cor, any rere any, ha anat conreant i solidificant: la de la implicació amb altres intèrprets i la de l'ambició per accedir a obres de gran nivell i dificultat. En el decurs del mateix acte, també es va poder veure el vídeo que recull els vint anys d'història de l'Aula de Teatre i també una actuació dels Xoriguers, el grup casteller de la UdG. Tot plegat, en una festa seguida per més de quatre-centes persones. Va ser una festa que reivindica la importància dels moviments culturals nascuts a redós de l'activitat universitària.

La Universitat no es construeix només amb edificis, amb laboratoris, amb aules, campus o plans d'estudis. La Universitat no és tampoc un conjunt de centres, departaments o instituts. La Universitat són les persones. Les que s'apleguen al llarg de la trajectòria de vint anys que han dibuixat l'Aula de Teatre, el Cor, els Aligots i els Xoriguers. Les que han sacrificat hores de lleure, les que han dedicat el seu temps lliure a les estones d'assaig, de muntatge, d'entrenament. Hores i hores que han culminat, cada any, amb una representació, amb una exhibició, amb un concert, amb un campionat.

Però no importen només les metes que s'han assolit sinó, i sobretot, la voluntat de mantenir-se, el dia a dia de la seva tasca constant, les ganes de treballar en i per a la nostra Universitat, d'esdevenir ambaixadors de la UdG en el marc de les universitats de parla catalana i més enllà de les nostres fronteres.

Aquell diumenge va ser un dia de celebracions i reconeixements. De constatació de com la cultura, en aquestes dues dècades de la UdG, ha arrelat, des de baix, des de la base, des de la voluntat explícita de qui la vol gaudir i qui desitja transmetre-la. Amb l'ajut de la universitat, per descomptat, però d'una manera singular amb la voluntat de ser i de fer de tantes persones anònimes (estudiants, professorat i PAS) que són l'ànima de la Universitat i que ens permeten traçar un camí de cohesió, ?d'afanys col·lectius. D'esperança.