Cartes

ESTEVE BARBARÀ FERRER.

expresident de l´Associació de Gent

Gran del Barri Vell. girona.

Permeti´m, senyor alcalde, expressar-li el meu malestar i el de molta gent gran per la supressió, a partir de l´1 de juliol, del recorregut de l´autobus de la línia 11 pel Barri Vell. Aquest vehicle, en el seu pas pel nostre barri, és utilitzat majoritàriament per gent gran que el fem servir bàsicament per anar al metge i al casal. Segurament que en aquestes parades el bus va poc ocupat i és deficitari, però fa un gran servei públic, que és el motiu pel qual va ser creat. Aquesta mateixa línia 11 en altres parts del recorregut, i en hores concretes, va plena i fins i tot sobreocupada. Senyor alcalde, reconsideri aquesta decisió, presa sens dubte amb massa precipitació, i no esclafi encara més un dels col·lectius que més estem patint la crisi a la nostra ciutat. Girona no s´ho pot permetre.

Tot per la meva àvia

Jordi Darder Bustins. girona.

La meva àvia ja no recorda el meu nom. Després d´un any i mig d´espera va rebre les prestacions de la Llei de la Dependència per poder viure a casa seva. Des de fa dos mesos he hagut de demanar un canvi de prestació perquè ara l´àvia viu a una residència amb plaça vinculada (una part del cost la paga la Generalitat i la resta l´usuari), on rep les atencions que requereix la seva malaltia. Però la seva sort ha durat ben poc, la sol·licitud del canvi ha provocat que aquest mes la meva àvia deixi de rebre de cop totes les prestacions de la Llei de la Depedència que tenia. Ni l´assistenta ni de Benestar Social no saben dir-me quan rebrà de nou l´ajut per pagar la residència. Això sí, cada més has de pagar la Seguretat Social i la retenció IRPF de la teva nòmina o pensió. Àvia, l´avi i el teu fill s´han mort però el teu únic nét farà tot el que calgui pels teus drets.

La bombolla petrolífera

Lídia Angelats Jordà. ripoll.

Us recordeu de la bombolla immobiliària? Ara arriba la bombolla petrolífera. Diuen que faran bé les coses, però aquestes extraccions són tan «marranes» que ens quedarà el nostre petit país empastifat, potinejat, destruït. Cent cinquanta camions cada dia deambulant pels nostres camins, carreteres, carrers... És una broma? Llàstima d´aquest afany de diners, de poder. Una gàbia d´or? Austeritat, i tant! Però tots! No uns nedar en l´opulència i els altres ni casa, ni menjar... Opulència és tenir més d´una boca per menjar i després vomitar de tip. Això és la misèria moral més gran del món. Encoratjo tothom que estimi el país i s´estimi a si mateix a sortir al carrer si cal. I la independència en aquest cas amb veu alta i més forta.

L´orquestra d´Espanya

Germán Bartolomé Cerdà. blanes.

Molts qualifiquen Espanya com un país de pandereta. Pandereta per tenir un 26,7% de població a ­l´atur; per malbaratar més de 815.000 € a l´any en la monarquia (sense comptar el manteniment i les despeses que tenen); per tenir una taxa de 24,9% d´abandonament escolar; per mantenir els desorbitats sous vitalicis dels nostres expolítics; per ser un país impugne a la corrupció; per tenir una població mandrosa que estima més fer becaines que ser més productiva en la seva feina o per tenir ciutadans que s´estimen més veure el Mundial de Futbol que les notícies. Semblen poques les coses esmentades, però són els detalls el que marquen la diferència entre un país o un altre.

Llavors, Espanya és un país de pandereta? Només?

Mas ens esgota

Francesc Gombau. Girona.

Tal com estava escrit al guió, Artur Mas comença a fer marxa enrere del seu «culebró» sobiranista. Després d´anys de dir el contrari, resulta ara que la famosa consulta ja no és primordial. Ara la prioritat és una altra cosa: acabar la legislatura, o dit de manera menys subtil, mantenir-se a la poltrona del poder quatre anys. I és que Mas es va ficar ell solet en tot aquest embolic sobiranista per intentar quedar-se amb els vots d´ERC i ara que ja veu clar que el tret li ha sortit per la culata, intenta com pot sortir del galimaties que ell mateix ha creat. El líder messiànic que anava a salvar Catalunya s´acontenta ara amb esgotar una legislatura. El que és segur és que amb les seves contínues aventures que no van enlloc acabarà esgotant-nos a tots.