No posaria la mà al foc

03.07.2013 | 07:50
No posaria la mà al foc
No posaria la mà al foc

L'altre dia escoltava la ràdio del cotxe. Era de bon matí i la presentadora del programa dirigia una tertúlia d'experts sobre l'actualitat política i social. Es va posar sobre la taula la situació penal del senyor Luis Bárcenas i, tot seguit, relataren un rosari de presumptes delictes que li són atribuïts: la infracció fiscal, la falsificació de documents, els comptes bancaris oberts en paradisos estranys, el repartiment de sobres atapeïts de diners, les comissions, les estafes, la falsificació de documents, els estranys negocis de borsa, el patrimoni injustificat, els embulls amb diners que es dissimulen amb la venda d'obres d'art... Un desgavell. A un dels tertulians se li varen acudir aquestes paraules: "Així mateix s'ha de tenir un cap ben construït per maquinar tanta violació de la llei". I les preguntes que succeïren derivaren cap a la formació que aquell senyor havia rebut, fos en un col·legi privat o en un establiment públic. Es preguntaven: Qui l'ha educat, aquest home? Qui ha contribuït a estimular la seva intel·ligència i a dirigir-la cap a un ús esbiaixat? Qui són els responsables de la seva formació? I la moderadora diu: "Oh, podríem dir: "Educando a Bárcenas...", tot parodiant el títol de la pel·lícula britànica Educando a Rita i el de la comèdia d'Alfonso PasoEducando a un sinvergüenza.
Però la pregunta queda sense resposta: Quin és el procés educatiu a través del qual es construeix un presumpte delinqüent? Les escoles o els col·legis als quals assistiren haurien de demanar perdó a la societat per haver contribuït a construir un perill públic? El corrupte és això, justament: un perill per a la societat que ha participat en la seva fabricació. Tants de casos de corrupció -i podria ésser que la corrupció fos una pàtria-, ens haurien de conduir a plantejar un debat sobre el model humà que prefigura el sistema educatiu.
Rere una llei d'educació hi ha una manera de pensar la societat. I rere cada llei, rere cada decret, rere cada norma que vomiten els ministeris i les conselleries s'hi amaga un model de persona. Per això és que no em sé refiar dels ministres ni dels consellers. És com si portassin una carta amagada. I si la llei d'educació del ministre Wert tingués l'objectiu de fabricar pocavergonyes? Si fos una màquina de produir Bárcenas en sèrie?
Em costa de creure, perquè pens que un ministre no fa les lleis amb mala intenció. Però sempre hi ha punts escapats, a les lleis. Els de la meva generació vàrem esser educats per esser feixistes. I estic convençut que l'escola va triomfar. Se'n fabricaren més del que ens pensam. Sobretot, en quedaren les larves.
El meu amic, l'ase ronyós i savi, em diu que seria bo que el jutge que porta la instrucció del cas tractàs d'interrogar -és evident que hauria de comparèixer davant la justícia com a testimoni i no com a imputat- el professor de Religió que l'alliçonà i contribuí a configurar la seva escala de valors. No li va ensenyar els deu manaments? És clar que tingué una part de responsabilitat quant a la formació moral del senyor Luis Bárcenas. Perquè aquest senyor degué cursar una matèria que es deia "Religión" i, qui sap?, potser fins i tot en treia bones notes. La qual cosa voldria dir que, si de cas en va treure un excel·lent, això no és garantia de res. Sobretot, no garanteix la integritat moral. El meu amic diu que no posaria la mà al foc per ningú que hagués tret una bona nota de Religió. Però el meu amic és un escèptic, i voldria saber fins a quin extrem la llei del senyor Wert es proposa entre els seus objectius la formació de lladres amb corbata.
El meu amic no dubta que són una construcció de la Pedagogia moderna.

Enllaços recomanats: Premis cinema