Instància al ministre Wert

08.07.2013 | 10:07
Lluís Busquets i Grabulosa
«Que ja era hora que una intel·ligència privilegiada com la seva governés el marro del Ministerio de Educación»

 

El señor Aloisio Bosquecillos y Acebedo, convenientmente españolizado por la escuela franquista a la que debió someterse ligado de pies y manos pero sacando fuego de las muelas, falsamente liberado por Madame Democràcia para una fugaz, esforzada y temporal recatalanización y, dejándonos de romances, nuevamente españolizado por los regímenes peperos de estos últimos tiempos, que lo han vuelto -como está mandado- sobre sus pasos, amante de la literatura y de autores como José Llano, Salvador Àspero o Juan Tejedor, para mencionar plumas todas de la provincia gerundense cuyos nombres deforma la lengua oriental vernácula, convencido que de Josés, Juanes y asnillos hay en todos los pasillos -y no quisiere referirse a los ministeriales-, queriendo deshacer la inquina actual contra V.I. Señoría, y sabedor del dominio que posee sobre la mencionada lengua vernácula de la parte oriental de nuestra piel de toro, que es la que tocó por nacimiento al infrascrito, con el mayor de los respetos, y en esta lengua vernácula mencionada para que nadie pueda quejarse de desamor alguno por parte suya o mía, a V. I.,"
Exposa:

a) Que ja era hora que una intel·ligència privilegiada com la seva governés el marro del Ministerio de Educación;

b) Que espera d'un cervell com el seu que no faci cas als milers d'acudits que corren sobre V.I., distingint el verd poma del wert ministre, color, diuen, semblant al verd biliar amb encastaments de wert madrileny entre xulesc i ahímelasdentodas, molt perillós, addueixen els que volen fer gràcia sense tenir-ne cap ni una, perquè ataca visceralment llengües com l'èuscara i la catalana (sense, de moment, cap explicació mèdica plausible);

c) Que espera de vostè, com ha promès, que retorni a Catalunya la festa dels braus, sense por de banderilles, puntes de pica i, encara menys, d'estocs de creueta, perquè vostè es creix amb el càstig, com ha dit, i no té en compte que els nobles animalons solen acabar a l'escorxador, potes enlaire. Sols un exemplar de la seva casta pot estar disposat a clavar el punyal de remat a aquests quatre catalans mesells que volen immersions, com si les escoles dels país fossin la piscina d'uns JJOO perpetus, mentre la majoria espera l'hora de manifestar-se l'11-IX, agraïda de la seva incardinació a l'Espanya borbònica des de 1714, sota una única llengua, perquè, com molt bé va dir S. M. el rei el dia de Cervantes del 2001 (data que, a la més amunt mencionada zona nord-oriental, se la denomina "Diada de Sant Jordi"), "Nunca fue la ?nues?tra lengua de imposición sino de ?encuen?tro: a nadie se le ha obligado nunca a hablar en castellano"; el seu fill, el príncep astur, ho va rematar a Girona a les primeries de juny declarant que calia sotmetre's a la interpretació que fa el Govern de les "reglas de juego";

d) Que té raó quan diu que hi ha d'haver jerarquies arreu, de manera que si els catalans s'havien pensat que la immersió lingüística era gratis, anaven ben errats d'osques; Tribunal constitucional adjuvante, s'han de trobar amb el cost afegit d'haver de sufragar l'ensenyament en castellà, si un espanyol de pro ho demana, i també en àrab si ho demana un marroquí, i en rus de caràcters ciríl·lics si ho demana un moscovita convertit, que hagi vingut a deixar a Espanya els seus rubles i tingui una ascendència sanguínia sense cap màcula contrària a la honorada División azul a càrrec de les Planes de Lluna;

e) Que troba perfecte, com vostè va declarar a la COPE, que els nens bascos sàpiguen qui va ser Catalina d'Aragói Catalunya, una catalana nascuda a les terres lleidatanes de Fulleda, on té el monument que es mereix;

f) Que fa molt bé d'argumentar (parapetant-se en l'informe Pisa) que vostè l'únic que anhela és millorar el sistema educatiu, tot proposant més exàmens (i sobretot, la correcció i revisió d'aquests exàmens). Si vostè els munta i corregeix, vostè en dissenya els programes i, sigui o no troncal la matèria d'història, es podrà acabar d'una vegada amb el fet d'haver de saber d'on va sortir l'himne català d'Els Segadors, qui van ser el president Macià o per quin sant Maragall feia poemes proclamant l'"Adéu a Espanya!" (Entre nosaltres, no pensa que els censors d'aquell temps van badar?);

g) Que és molt bo que amagui les estadístiques del seu propi ministeri, les quals donen com a resultat que els alumnes catalans acaben amb un nivell de castellà més alt que d'altres zones d'Espanya;

h) Que espera de vostè que, per pressions que rebi, no pensi que la seva actitud acreixerà els pocs eixelebrats convençuts que Espanya no respecta els drets de Catalunya i que per això volen separar-se'n; miri, els catalans sempre posen com a excusa que els aires de la sierra madrilenya són refractaris a deixar entendre tan sols què vol dir un Estat plurinacional, pluricultural i plurilingüe. Se'ls ha de dir d'una vegada, amb fortalesa i sense faltar a la caritat cristiana, que s'obliden que són uns perdedors nats com van demostrar el 1714 i el 1939 i que hi ha drets de conquesta, com deia molt bé Torrente Ballester, posant per exemple l'Arxiu de Salamanca;

i) Que comprèn perfectament la metafòrica figura literària emprada per V. I. quan va dir allò de "Ladran, luego cabalgamos", argumentant que ho havia dit el Quixot de Cervantes, i donant a entendre que, si des de Catalunya es queixaven (lladràvem, va dir vostè), és que des del ministeri anaven bé (fixi's que va tractar de gossos tots els catalans queixosos i cap no va gosar posar el crit al cel, només perquè s'adoni dels pocs dallonses que exhibeixen i del mal posats que els tenen). La frase -li ho han criticat- no és enlloc de tota l'obra cervantina, però un ministre de cultura no té per què saber que la va usar Welles en la seva obra fílmica sobre el senyor Quijano, i també Goethe a Kläeffer. Vostè sap perfectament el que no han entès els seus crítics: que era la frase preferida d'Otto von Bismarck, referint-se als lladrucs o dispars dels canons enemics quan atacava amb la pròpia cavalleria. I vist que l'exèrcit de cavalleria avui està format per tancs i altres vehicles pesats, només les persones intel·ligents han pogut copsar que la seva frase era un seriós avís a la zona nord-est rebel d'enviar-nos els blindats.
Per tot plegat, a V. I., suplica:

Que tingui a bé fer entendre rasament i clara a tots els catalans que vostè els té molt ben posats i sense fer embuts de cap mena no es referia pas a cap frase cervantina amb allò del cavalcar i els lladrucs, sinó als tancs de la Brunete preparats per envair Catalunya, si seguim parlant la nostra llengua, submergint-nos a les piscines catalanitzadores i explicant a classe la nostra història a infants desvalguts. Així mai no es podria espanyolitzar ningú! (I el que és pitjor: en Messi seguiria sent millor que en Ronaldo!)

És gràcia que espera obtenir del recte procedir de V.I., la vida del qual D.N.S. conservi molts anys en la seva magnànima benevolència.
A la zona nord-oriental d'Espanya, a vuit de juliol del dos mil + la xifra de la malastrugança.

Enllaços recomanats: Premis cinema