La llibertat catalana de Gibbon

20.07.2013 | 00:00
La llibertat catalana de Gibbon
La llibertat catalana de Gibbon

El PP creu que Catalunya ja no existeix des de l'ocupació absolutista francocastellana de 1714. El PP també liquida el català d'on mana. A Madrid prohibeix la parla de 10 milions d'espanyols, a l'Aragó ens insulta amb el lapao, i menysté el català a València i les Illes. El famós Edward Gibbon en canvi admirava els catalans per defensar la llibertat contra l'absolutisme. Potser en homenatge als aliats traïts pels anglesos al Tractat d'Utrecht, a La Caiguda de l'Imperi Romà de 1788 escriu "La guerra dels catalans a l'Àsia i Grècia."
L'absolutisme francès, com el castellà, ve de lluny. Estem a l'any 1282: "Els nous reialmes de Carles d'Anjou patien tota mena d'opressió fiscal i militar. L'odi de Nàpols era reprimit per la seva presència però el govern menys controlat dels seus virreis excitava el menyspreu així com l'aversió dels sicilians. L'illa es despertà amb el desig de llibertat per l'eloqüència de Pròcida. Va visitar primer la cort de l'emperador grec i Pere, rei d'Aragó, que posseïa els paisos marítims de València i Catalunya. Una corona fou oferida a l'ambiciós Pere."
Gibbon explica les Vespres Sicilianes: "La vigília de Pasqua una processó de ciutadans desarmats va visitar una església extramurs quan una damisel·la noble fou insultada bàrbarament per un soldat francès. En un primer moment el poble fou dispersat per la força militar, però el seu nombre i fúria va prevaldre. La flama s'estengué per tota l'illa i 8.000 francesos foren exterminats en una massacre promíscua que ha obtingut el nom de Vespres Sicilianes. Els francesos han seguit llargament rebent recordatoris de la sagnant lliçó: "Si em provoquen (deia Enric IV), esmorzaré a Milà i dinaré a Nàpols." "Sa majestat (contestava l'ambaixador espanyol) potser arribi a temps a Sicília per les Vespres."
L'alliberament de Sicília: "A totes les ciutats s'alçaren les senyeres de la llibertat i Pere d'Aragó, que salpà de la costa africana, fou rebut com el rei i salvador de l'illa. Carles estava astorat i confús. La seva flota i armada fou ràpidament reclamada del seu servei en la guerra grega i la situació de Messina va exposar aquella ciutat a la primera tempesta de la seva revenja. Pere d'Aragó s'aproximà al seu rescat i el seu rival fou repel·lit. Al mateix temps l'admirall català, el famós Roger de Llúria, va escombrar el canal amb una esquadra invencible. La flota francesa fou o bé cremada o destruïda i el mateix cop assegura la independència de Sicília i la seguretat de l'imeri grec."
L'imperi grec és l'Imperi Romà de Constantinoble de parla grega: "L'emperador Miquel s'alegrà de la caiguda d'un enemic que odiava i valorava. Carles aniria a la tomba sense recuperar l'illa de Sicília, la qual després d'una guerra de 20 anys finalment fou deslligada del tro de Nàpols i transferida com a regne independent a una branca més jove de la casa d'Aragó. Després de la pau de Sicília molts milers de genovesos, catalans, etc. s'integraren en una sola nació per la semblança de costums i interessos." Els catalans creen el primer estat nació sota la senyera de la llibertat. Gibbon segueix explicant com els catalans salven l'imperi romà. El salvarem un altre dia.

Enllaços recomanats: Premis cinema