Sí senyor, "hábleme en cristiano"! P. A., de la Palma de Cervelló, denuncia en una carta publicada en un diari que "el 24/07/13 al migdia vaig accedir a la secció d'home de la botiga de roba que l'empresa Mango ha obert al passeig de Gràcia 22 de Barcelona. Interessat per uns pantalons texans, em vaig dirigir en català a un dependent que em va demanar que li parlés en castellà. Vaig canviar d'idioma per senyalar-li el que buscava i després li vaig tornar a repetir la mateixa informació en català. El dependent va insistir un cop més que li parlés en castellà. Va ser aleshores quan li vaig fer notar que com a client tenia tot el dret a dirigir-me a ell en català, qüestió que l'empleat d'aquesta empresa va negar rotundament. A aquesta manca de servei i respecte, s'hi van afegir les afirmacions següents: No estamos en Cataluña, estamos en España, Cataluña es una región de España, El catalán aquí es la segunda lengua i Es la gente como usted la que hace que Cataluña no guste. Mentre marxava encara vaig haver de sentir com aquest dependent d'origen sevillà em reptava que li portés quina llei diu que jo, com a client, tinc el dret de ser atès en català". No hem sabut que Mango -que és una empresa catalana- hagi fet res, ni tampoc la Generalitat, que no compleix les pròpies lleis.
La llei en qüestió existeix, però tant els espanyols com el Govern se la passen pel forro. És la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del codi de consum de Catalunya, i la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. I encara se li passen més en el cas de l'etiquetatge, amb l'"impasible ademán" de la Generalitat, que no fa complir -o no pot?- les seves pròpies lleis. Com encara es diu en pel·lícules doblades a l'espanyol (fins i tot emeses al Canal 8), "hábleme en cristiano", frase que resumeix no solament una falta de sensibilitat i respecte envers els catalans, sinó una escruixidora realitat d'una Espanya que l'únic que vol fer i fa amb la llengua catalana és mensyprear-la i destruir-la. Això sí, amb l'ajut inestimable de partits "catalans" com el PSC, el PP o C's.
Aquest és el "federalisme" o l'unionisme que ens proposen: cap reconeixement de l'oficialitat (i per tant obligatorietat, amb si més no el mateix rang que l'espanyol) del català.
Continuar lligats a Espanya significa la mort irreparable del català i el no respecte dels nostres drets lingüístics, a part de la imposició -gens pacífica- del castellà. Si algú estima mínimament la llengua o la fa servir, i no és independentista, és que té un greu problema.
