Cartes

Maria Salip Calvó. Girona.

M'ha impressionat molt saber que una jove amb Síndrome de Down, Ángela Bachiller, s'ha convertit en regidora de l'Ajuntament de Valladolid. Aquestes persones estan sotmeses a la caça i captura amb la detecció precoç i eliminació precoç (mitjançant l'amniocentesi). No hi ha discriminació més cruel i injusta. Que avui no neixin nens amb aquests trets diferencials d'aquesta síndrome no és cap èxit de la medicina, tot al contrari, esdevé el gran fracàs, en lloc d'ajudar-los, cuidar-los, tractar-los, en aquest cas, la medicina opta per eliminar-los.

Un altra injustícia és la suspensió de l'ingrès de dependents en residències per part de la Generalitat per la seva precarietat, però inverteixen molts millions en avortaments farmacològics i quirúrgics de tot tipus. És més important garantir el sexe sense responsabilitat, ja que surt gratis avortar, que no cuidar les persones grans i dependents. Atentament.

Dret a la vida; què podem fer?

Carles Mallart. Girona.

Vaig anar a una conferència a Girona ciutat on hi havia un conferenciant seriós i de tota solvència que en un moment donat de la seva exposició ens va etzibar poc més o menys la frase "a Espanya cada any moren mil i escaig persones en accident de trànsit i les qui decideixen abandonar aquest món voluntàriament, els casos coneguts i contrastats, superen els dos mil i escaig cada any". Per uns moments vaig quedar astorat i em vaig fixar en alguna de les cares dels asistents i creguim-me la dada no va passar desapercebuda. El nostre millor actiu sense cap mena de dubte i a infinita distància és "la vida humana". Però si al tema dels accidents de trànsit i les seves conseqüències, tothom hi prestem to?ta l'atenció del món, amb radars, punts, multes, policia patrullant, retirades de carnet, panells d'autopistes, estadístiques a TV,... i que segons els experts això estalvia uns 400 morts a l'any la qual cosa és bona i crec que cal seguir en aquesta línia modificant el que calgui, doncs una sola vida humana ja valdria la pena tot el desplegament que hi ha, malgrat que a vegades a alguna autoritat se li'n va la mà i alguna mesura o alguns radars tenen més "línia confiscatòria" que res més. Realment els que decideixen abandonar el món dels vius voluntariament: Algú fa alguna cosa per ells? Desnonaments, gent que ho perd tot, problemes de parella, infidelitats, drogues, atur... No creuen que algú hauria de fer alguna cosa més que no pas la teoria d'amagar el cap sota l'ala amb l'excusa de l'efecte domino que té sobre el fet que no deixa d'éser una malaltia. Les estadístiques que donaven en el primer lloc d'accidents de trànsit sí que eren pràcticaments exactes i reals. Es creuen la segona xifra, estic segur que és infinitament superior. No seria hora d'actuar en prevenció, promoure mesures? Actuar. Podem? Sí.

Agraïment a la clínica Salus Infirmorum

Neus Pinadell Conde. Girona

Per la meva edat i característiques he estat operada moltes vegades, de manera que ja conec bona part dels establiments hospitalaris de les comarques gironines. En aquesta darrera ocasió he estat, per primera vegada, a la clínica Salus Infirmorum de Banyoles i, la veritat, es que m'he sentit molt ben tractada. És per això que vull donar les gràcies: En primer lloc als doctors Bonay i Lloveras, que són els que em van operar i que ho van fer amb una gran professionalitat. En segon lloc, a les infermeres i auxiliars, que em van atendre en tot moment. Finalment, a la resta de personal de la clínica, on m'he sentit "com a casa". De ben segur que, per a la propera intervenció, faré els possibles per tal que pugui portar-se a terme a la Salus Infirmorum. Moltes gràcies!

Guardiola hauria d'aprendre el bavarès, senyor Casanova

Joan Garcia. Girona.

L'article d'Agustí Casanova (31-6-2013) és una lliçó magistral sobre la diferència entre dretes i esquerres, sobre el reduccionisme dels nacionalistes radicals i sobre les fal·làcies que poden arribar a difondre els nacionalismes per imposar la seva "veritat".

Una diferència substancial entre les esquerres i les dretes en la societat actual, senyor Casanova, és que les primeres anteposen les persones a les pàtries. No sóc capaç de dir què es millor, però la diferència existeix. Jo, per descomptat, em decanto per les persones. És tan il·limitada la constant manipulació dels nacionalismes, que el senyor Casanova arriba a considerar Tom Sharpe més català que Eduardo Mendoza. No creu que aquesta vegada s'ha passat una mica de frenada? De la mateixa manera que fa setmanes que posen com a exemple Pep Guardiola -el qual, per cert, ja ha demostrat la seva talla moral amb la malaltia de Tito Vilanova- per exigir a jugadors i entrenadors del Barça que aprenguin el català. Ara, han apuntat al nou entrenador sense haver-ho aconseguit ni amb Messi ni Iniesta, malgrat que tots dos van estudiar a Catalunya, se suposa que amb la immersió lingüística. Però s'equivoquen amb l'exemple de Guardiola. Ell ha après l'alemany, que és com aprendre el castellà per venir aquí. Per comparar-ho amb el català, hauria d'haver aprés el bavarès. I no ho ha fet.