Cartes

joan coll vila. FIGUERES.

Encara que no jugador de loteries, és bo per a Catalunya que tingui la seva "grossa" loteria eh!, per fer contrapès a l'espanyola i així recaptar uns "dodbés"(que diuen a ses Illes), que aniran molt bé per eixugar, encara que molt poc, l'estratosfèric deute de les Administracions a causa de les inversions (disbarats) que s'han fet els darrers anys.

Una esfinx sorda,

cega i muda

Àngela Ferrer Mató. girona.

Ens explica la mitologia que a l'entrada de Tebes hi havia una esfinx que només es movia quan arribava algun foraster i li feia una pregunta. Si la contestava bé el deixava entrar, si no, el fulminava amb foc que treia dels ulls. Evidentment el fet correspon a la mitologia grega. Ara bé, si ens situem a l'actualitat i a la nostra pell de brau: No penseu que tenim una esfinx encara més cega, sorda i, evidentment, més muda que la de la mitologia? Viu a la Moncloa. És sorda (en aquest cas sord) ja que no és capaç d'escoltar res del que justament li demana gran part del poble que ell diu "governar". És mut, no respon a les mil i una preguntes que sorgeixen del seu comportament i el del seus companys, comportament que no sembla gens ni mica adequat per a un bon governant. No ha respost a la carta que, suposo prou correctament, li ha enviat el Sr. Mas, i aquest fet ja és de molt mala educació, ni fa cas en absolut del clam de tot un poble (Catalunya) que li vol explicar què pensa i què desitja. Només el sap humiliar. I és cec , incapaç d'adonar-se de tot el que passa al seu voltant, totalment il·legal (sobres que volen, corrupció extrema, lleis sobretot anticatalanes,...) i el que fa contra part del seu poble i el seu benestar (llei Wert per exemple i no és l'única). Això sí, quan apareix, els llamps que surten dels seus ulls, no sé si de ràbia o d'impotència, sembla que ens volen esborrar del mapa, talment com l'esfinx grega. Guspiregen tant que si matessin no existiria cap català dels que demanen un dret tan legítim com és poder decidir el seu propi destí.

Camí de la utopia desitjada

Mustapha Attalib Bachir. ROSES.

Quan parlem de nous espais econòmics ens estem referint a aquelles àrees en les quals el ressorgir econòmic està relacionat amb les característiques locals mitjançant estretes relacions de col·laboració/competència entre agents, donant així un gir amb el principal focus d'interès en el coneixement tàcit.

La consideració d'un espai cognitiu a diferència de l'economia actual que veu l'espai com una lent geogràfica basada en el factor material, el nou paradigma assumeix que el territori no pot ser només tractat físicament sinó que afegeix el valor dels anomenats "actors culturals" amb els seus respectivament accions i interacions qui han d'estar al centre d'aquest nou model en el qual es predomina el creador cultural sobre les infraestructures ja existents, concedint així un paper més important en el coneixement adquirit per mitjà de certes circumstàncies particulars viscudes i compartides entre individus.

Les implicacions que té aquest canvi d'enfocament en l'economia local són importants, tant des del punt de vista de les qüestions que es plantegen com de les seves respostes sense oblidar la nova metodologia de treball que s'ha d'aplicar i acceptar-se. No obstant això, existeixen discussions, així com problemes o dubtes metedològics en què es creen barreres culturals.

Aquesta nova ideologia té la necessitat de compartir el coneixement eliminant la immaduresa tecnològica i la resistència de les persones per compartir amb altres amb l'objectiu d'aprendre i aportar un aprenentatge nou que benficiï l'entorn on crear una atmosfera que faci visible aquesta nova realitat en què es treballa més amb la ment que amb les mans.

Agraïment

de l'atenció rebuda

David Saurí Garcia. BLANES.

Doncs això, vull agrair públicament a la Sra. Montse de la Tresoreria de la Seguretat Social de Girona per l'atenció tan amable rebuda per telèfon, la seva paciència i la resolució tan ràpida del meu problema.